Bona castenyada a tothom!


Imatge del bloc de recursos educatius. Fes clic aquí per anar-hi.

Enyoro aquella dona de mitjana edat, a la que jo en aquell temps veia velleta, enyoro el seu mocador enfosquit pel fum del bidó enrogit pel foc, i recordo les seves mans aspres que em donaven la paperina de diari plena de castanyes calentes.
Quan hi anava a comprar em mirava de reüll aquelles mitges de llana i aquelles espardenyes mig foradades que em feien sentir el fred.

La bufanda em tapava la cara fins el nas, però em deixava escapar un fil d’aire calent que m’entelava les ulleres mentrestant em quedava embadalida amb l’escena; llavors quan ja no veia res, les netejava i marxava amb l’escalfor de les castanyes entre els dits.

Mai en vaig saber el nom d’aquella dona de faldilla ample, perquè ningú la va cridar per cap altre que no fos el de “castanyera”.

Cada any a la mateixa plaça, a les mateixes dates i amb el mateix fred, la veia asseguda davant del foc, amb les seves castanyes i els seus moniatos calents.

Ara també hi ha de castanyeres i castanyers, però han perdut part de la màgia.