La vaca coixa



Dedica't al Quim que m'ha inspirat al llegir el seu post sobre la vaca que va a peu coix. M'ha vingut al cap el poema la vaca cega de Joan Maragall i n'he fet una petita adaptació.

Per què no hi ha res dedicat al ram?

LA VACA COIXA

A peu coix i entrebancant-se,
camina ranquejant pel camí pedregós
la vella vaca. És coixa.
Un cop de mala sort,
li va anul·lar una cama,
i en l’altra se li han acumulat els anys.
Ja fa molt de temps que dóna bona llet a l’amo
mes no com abans
perquè cada dia que passa
se li torna més aigualida.
Les companyes que se n’adonen
l’ajuden a pujar per la muntanya
perquè pugui menjar herba més fresca.
Però, la vaca coixa, amb cada pedra
s’entrebanca.
Cau de genolls a terra.
S’aixeca a poc a poc tement el pitjor,
però amb els genolls pelats
segueix en silenci el ramat.
Encara no es vol deixar vèncer
perquè no en facin bistecs.
Segueix pasturant prats
sobre les seves dolorides potes.
Al capvespre, sense esma arriba a l’estable;
tan esgotada està, que cau damunt
del seu jaç de palla seca.
Vol dormir per poder anar demà
de nou a la pastura.
Des de petita, a la vaca coixa
la van ensenyar a treballar dur
per poder-se sustentar.
Això sí, ara quan ho fa, ja no remena la cua
perquè s'ha desenganyat
de tot el que li vulguin donar.

*De fet és autobiogràfic i va dedicat a la llei de la dependència