Mini conte per a l'Anna

EL CINC D’EN JORDI

Al Jordi li hagués agradat nàixer el 5 del 5 del 55, un any de cincs, d’aprovats totals. Però no, no hi va nàixer i no em pregunteu per què li hagués agradat una cosa tant estrafolària, doncs si li preguntaven ni ell ho tenia del tot clar.

De fet, ja de ben jove, el cinc sempre va estar el seu número predilecte; deia que amb el cinc anava a tot arreu, podia permetre’s ser ni molt bo ni molt dolent; era i prou, sense aparences.

El quatre per exemple, ja se li feia curt, doncs li semblava minvar. I el set li era estressant perquè ja l’obligava a desitjar un vuit i llavors un nou i un deu... Això ja l’encarrilava dins d’una carrera frenètica per avançar altres vuits, nous o deus...

La vida el va ensenyar que no tots aquells que tragueren millors notes quan anàvem a la Universitat, van ser els més agraciats en la seva vida professional o personal. No penseu que no va ser un home sense inquietuds, i creieu-me si us dic que va haver de superar molts obstacles, tampoc no era d’aquells que movia el cap dient:
— Què hi farem!
Ni molt menys! Ell, com la majoria, va perseguir números sense parar-se a pensar, fins que un dia ho va fer i va decidir tornar al seu estimat cinc.

(© del meu recull de contes enregistrats)

3 comentaris:

anna ha dit...

Ostres, moltes gràcies! Amb el que m'agraden els contes i va i tu me'n dediques un, això ja és massa!
La veritat és que el teu conte té un estil molt 'barrilià'. Jo si fos tu l'hi enviaria, per si algun dia va curt d'idees.

Josep Giralt. ha dit...

M'ha agradat el conte i crec que és cert que s'hi veu una flaira del Barril.

A peu coix ha dit...

Saps? Per aquest motiu li vaig enviar a l'Anna perquè el Sr. Barril en té un de penjat que al web de la ràdio (que vaig anar a escoltar per consell seu) i me l’ha recordat. Però el meu va ser primerrrrrrrrrrr!

Gràcies a tots dos per llegir aquest modest bloc.

Una abraçada