Solidaritat: el sopar d'Oncovallès


Fotografia: Narcís Civil

L’any 2005 vaig poder participar com a voluntària a Oncovallès i vaig tenir el plaer de conèixer unes persones molt especials, tant que no en diré els noms perquè de segur m’oblidaria algun. Des d’aleshores, encara que ara no hi participi activament, sí en segueixo els passos.

Cada any fan un sopar benèfic per ajudar a les persones i els familiars que conviuen amb la malaltia i nosaltres hi solem assistir. El meu company fa un recull fotogràfic per a la fundació i jo, mentrestant, vaig saludant un munt de persones del “poble” que fa mil anys que no veig.
La majoria duem unes quantes arrugues de més, però entre rialles comprovem que encara tenim jove l’esperit; sempre veus qui se les ha volgut amagar i els hi ha quedat aquella típica facció encerada i inexpressiva.

Ahir vaig anar al sopar i vaig tornar a veure algunes companyes d’escola i algunes antigues veïnes amb les quals hi vaig xerrar un munt. Som companys de taula que coincidim només un cop l’any en aquest sopar i ens alegrem de tornar a compartir taula.

Aquest any van fer un homenatge a un conegut metge que viu amb el cor a dues bandes: a Granollers, el seu poble natal i del qual mai s’ha separat, i als EUA, on ha viscut i ha fet la seva vida i carrera. Es tracta del Dr. Vallbona. Enguany les participants del Taller de lletres de la fundació Oncovallès li van fer un homenatge sorpresa. L’homenatjat, que no en sabia res, va emocionar-se tant, que en algun moment vaig pensar que esclataria a plorar.

Abans de tancar aquest post, no puc deixar de dir que la meva amiga Esther Castanyer i en Joan Sala, amb els quals també ens uneix una inquietud literària, van fer ahir un gran paper, van conduir l’acte com el que són: uns grans professionals.

Felicitats Esther i Joan, espero que no canvieu! Felicitats a tot l’equip d’Oncovallès.