Homenatge a Joan Brossa 2008

Tot va començar un dia que vaig rebre un correu del famós blocaire “VP” on em convidava a participar en l’homenatge a Joan Brossa.
He de confessar que coneixia poc l’obra de Brossa i primer vaig haver de fer recerca.

Immediatament em va agradar la idea i em vaig posar a fer proves de cartells que els vaig anar enviant per si en volien triar algun.

L’endemà em va fer gràcia veure’ls penjats a l’ABLOCCEDARI que aleshores tot just era un petit projecte.

Al cap de pocs dies, em vaig esglaiar perquè diversos genis feien les seves aportacions i em vaig empetitir com una formigueta amb un gra de blat a la boca però, ja ho havia fet!

He anat veient com el bloc ha anat creixent i entre totes les obres hi ha també el meu gra de blat.

Aquí us he penjat un dels cartells que vaig fer per l’homenatge i aquesta poesia que m’agrada molt.

La poesia és un joc on,
sota una realitat aparent,
hi apareix una altra d’insospitada
Joan Brossa


Ep! Ara he vist l’ABLOCCEDARI a la premsa!

El tió i els seus regals


(fotografia de l'Elena)

Certament aquest any el Tió no ha estat com altres anys, al menys pel que fa al nostres petits nebots, als que veiem a vegades menys del que hauríem o ens agradaria fer. No poso excuses, o potser si, quan dic que el temps ens pren vida familiar, encara que si ho rumio bé, crec que no el sabem prioritzar prou i deixem per a la propera setmana coses que podríem fer aquesta.

Deia, que aquest any, he vist als nens sense aquella guspira tan bonica al seus ulls (i no perquè s’hagin fet més grans). Realment el que em va sobtar més va ser trobar-los amorrats a la pantalla de la televisió totalment aliens a l’esdeveniment i jugant a un partit de futbol.

Els grans preparaven les coses, i ells semblaven abduits per la pantalla. Ho dic perquè els vaig observar, i crec que si no hagués estat per l'interès dels pares i avis, que van anar a picar també el Tió fent gresca, ells haguessin continuat jugant a la maquineta “tonta”.

En general la vetllada va ser agradable, compartir moments amb cosins, tiets i sogres sempre resulta enriquidor i veure a la mainada com creix d’un any a l’altre et fa pensar que la vida s’ha d’aprofitar. És per aquest motiu que em costa veure que, hi ha qui prefereix una immersió multimèdia a un bon joc amb paraules i rialles de veritat.

Cal pensar-ho tot això, sobretot el grans a l’hora de fer els regals...

Ep! Al anar a tancar el post he vist que l’Elena, una petita i gran artista, m’ha enviat una fotografia al bloc de petitsigransartistes amb un tió de plastilina fet per ella.

Això m’ha animat de nou, veig que encara hi ha Tions tradicionals!

Canelons de verdures i llagostins


Un plat lleuger per acompanyar l'escudella de Nadal.

Ingredients:
20 llagostins de mida mitjana
2 cullerades d’espinacs bullits i escorreguts
3 pastanagues bullides
1 porro bullit
1 ceba de Figueres petita
100 grams de pinyons
1 capça de pasta de canelons
Oli d’oliva i sal
Farina, llet per fer la beixamel i formatge rallat per gratinar.

De fer l’escudella haureu guardat expressament per fer aquest plat un porro, tres pastanagues i unes cullerades d’espinacs bullits.

Peleu en cru les cues dels llagostins i els hi afegiu un polsim de sal. Tireu un raig d’oli a la paella i coeu-hi els llagostins.
Talleu la ceba a rodanxes fines i la caramel·litzeu a foc suau en una paella petita a part (recordeu que per caramel·litzar la ceba no s’ha d’enrossir i s’ha de coure a foc molt lent).

Trinxeu les verdures, els llagostins, la ceba confitada (no massa fi). Afegiu els pinyons i sal un cop ja estigui tot trinxat.

A part, ja haureu bullit la pasta dels canelons a la manera tradicional. Enrotlleu els canalons amb el trinxat i els col·loqueu en una safata. Cobriu-los amb salsa beixamel i formatge ratllat.
Gratineu-los al forn i...

Bon profit i bones festes a tothom!


Poema de Nadal

El meu amic escriptor i poeta Vicenç Ambrós ha guanyat l’Accèssit al V Concurs Poètic de Nadales – Poesia Viva d’Igualada.

Des d’aquí li envio la meva felicitació i comparteixo el seu poema amb tots vosaltres.





Trajectòria d’un desig

Creua l’aigüerol
entre neu i gel
i es perd en el vol
–lluminós bressol–
d’un cristall d’estel.

En resta la veu
com l’aire fredós
que es propaga arreu
i argenta el conreu
tendre i argilós.

Carrers adormits
en l’espai etern,
i olor de convits
que esquiva neguits
enmig de l’hivern.

Saluda galant
i encisa el destí,

talment com l’infant
distret i exultant
al sol del matí.

Llisca pel teulat
empolsat de temps
i escampa el llegat
d’un somni daurat
sense contratemps.

És el simple alè
fugaç i amical
del desig amè
que abraça el perquè
d’aquesta postal.

És l’anhel serè
que et diu bon Nadal.

Vicenç Ambrós i Besa
Nadal 2008

La vida a tragos. Historias de Guatemala


Ahir vaig anar a la presentació del llibre La vida a tragos. Historias de Guatemala, presentat per Jordi Casabona epidemiòleg i director del CEEISCAT i president de Fundació Sida i Societat i per Jaume Font, director executiu de la Fundació.
L’acte el va organitzar Judith Cobeña, presidenta de l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya, i que, a més ara és l’ànima de la Llibreria Pla de la Calma de Cardedeu.

El fotògraf Juan Carlos Tomasi capta l’essència les vides de les dones que es veuen abocades a treballar en l' “ofici” del sexe a un poblet a pocs kilòmetres de Guatemala i que té una de les taxes més altes de VIH del país.

Tot i que Bru Rovira hi ha posat el text, per a mi els ulls de les joves, els racons del prostíbul, l’entorn on conviuen parlen per si sols.
L’exposició tant de Jordi Casabona com de Jaume Font va ser molt i molt interessant. El treball que hi duen a terme em va semblar magnífic.

Durant la presentació, es va anar creant un caliu humà que va envoltar la sala donant peu a la participació dels assistents fins el punt de semblar més una tertúlia que una presentació. En fi, un plaer.

Homenatge a Martí i Pol


Com ja sabeu m'agrada molt M. Martí i Pol, i ara que he descobert que puc penjar vídeos des de la TV3, us deixo el que li van fer el dia del seu homenatge.

“Que Santa Llúcia et conservi la vista”

Fotografia de Viquipèdia

Avui 13 de desembre és Santa Llúcia patrona de les modistes. La Nit de Santa Llúcia també és el nom amb que es coneix la Festa de les lletres catalanes que des del 1951 se celebra aquesta nit. Per a més informació veure Viquipèdia.

Jo, per celebrar-ho sense ser modista, he anat a veure, tal com us vaig dir, la paradeta de Patchwork que la meva amiga Hermínia i la seva germana tenen instal·lada a la Fira de Nadal a Cardedeu.
Us en porto unes bones fotografies tot i que no hem pogut retratar-ho tot perquè tenia la parada ben plena de clients.

Tot passejant hem torbat també a la pintora Eulàlia Pallarés que ja fa pocs dies us vaig mostrar alguns quadres que va exposar a la SalaB art de la llibreria Pla de la Calma.
Avui exposava amb dues pintores més: la Montse Crivillé i la Ursula Lockley. Us penjo alguns dels seus treballs. Per si us pot interessar, us diré que tant l’Eulàlia com la Ursula m'han dit que fan retrats per encàrrec.

No m’he pogut resistir d’anar a veure la parada de les joguines artesanes Rocanegra on com podeu veure a les fotografies les seves joguines i altres estris de fusta son un verdader tresor.
Una bicicleta de dues rodes feta de fusta, penjada al fons del tendal m’ha cridat molt l’atenció, jo havia vist tricicles de fusta però bicicletes mai.

Abans de marxar, he fet un repàs per la parada dels formatges artesans i hem anat cap a casa, perquè demà toca el segon repàs...













Les paraules de la iaia

De tant en tant em venen paraules que fa molt temps que no he sentit a dir. Llavors em ve a la memòria que les deia l’àvia i penso que m'agradaria molt poder-ne fer un recull.

Avui he recordat la paraula basseta.

La definició de l’Enciclopèdia Catalana hi diu: cadireta baixa destinada a les criatures petites, amb barana, amb un forat rodó al seient, que permet de col·locar-hi un orinal.

Fragment


L'Hermínia a la fira de Nadal de Cardedeu


DIES 12,13,14 DE DESEMBRE

La meva amiga Hermínia aquest any gaudirà d’un petit espai a la Fira de Nadal de Cardedeu. Ella és una artista de l’agulla. Fa Patchwork.

Aquí us he penjat un petit tast dels seus productes que, com veieu no són de menjar, però omplen molt bé qualsevol espai de la casa.

Són un bon regal de Nadal perquè n’hi ha per a totes les edats: vànova per a nadons, vànova per renovar la del vostre dormitori, coixins nous pel sofà i fins i tot com podreu veure un petit betlem per fer caliu aquest dies tant especials.

L’Hermínia, és molt tímida per fer-se propaganda, sort que em té a mi de representant. Bé, prou de xerrameca.

Aneu-hi! Veieu els seus treballs i doneu-li records de part meva...





Descobrint món



Ahir hi va haver excursió a Can Bajalou (Orís-Osona). Un restaurant emmarcat dins un bell paratge, amb un menjar casolà d’aquell que tant enyorem dels nostres avis i aquella pau dolça que dóna la muntanya a l’hivern.

Volia cercar-vos informació per penjar al post i francament m’ha resultat molt difícil. He anat a Google i fins i tot a l’Enciclopèdia Catalana llegiu a l'enllaç el que hi he trobat.

Ja veieu que avui, us podré fer un reportatge molt poc documentat, perquè ahir no vaig preguntar res a la gent del restaurant pensant que la xarxa n’aniria plena.

Us he de dir, que m’hi van portar una colla d’amics que en son clients habituals. Els amos son una gent molt agradable i acollidora. Us recomano que hi aneu però, pel que vaig veure val més que reserveu taula.

Quan hi torni ho faré bé i duré paper i llapis. M’he quedat amb les ganes de saber tota la història d’aquesta masia i els seus voltants.

Presentació d'un nou bloc

Amb el suport de la Fundació Oncovallès, m’he atrevit a engegar un nou projecte. Un projecte que em fa molta il·lusió perquè va adreçat als menuts.

Vaig explicar la meva idea als col·laboradors i em van encoratjar tirar-lo endavant. Certament, us diré que em feia una mica de por, primer perquè semblava que anava molt justa de temps i segon perquè de cop se’m va fer molt gros.
Vaig trucar a la Carme d'Oncovallès i li vaig exposar els meus dubtes.
Les seves raons donades amb el seu entusiasme innat, van esvair tots els interrogants.
No sabem si tindrà acceptació el concurs però, si no ho provem no ho sabrem.

Dels col·laboradors que us en puc dir, només va caldre fer la proposta i “plas”! Aquí els teniu, al meu costat. Gràcies Carme, Judith, Rosa.

El futur del bloc el veig amb molta vida, els objectius son petits i sense pretensions, només vol ser un espai per jugar i compartir pintura, contes, música...

Ja us ho aniré explicant.

http://petitsigransartistes.blogspot.com/

Joan Baptiste Humet: el meu petit homenatge


Fotografia del seu web oficial

M’hagués agradat que el meu post número 100 hagués estat una notícia alegre però, les coses són com són i crec que Joan Baptiste Humet es mereix ser portada ara d'aquest modest bloc.

Humet va ser el meu ídol durant anys, amb la seva cançó Gemma, amb la que em sentia plenament identificada i me la sabia de cap a peus.
Quants cops la varem cantar junts! Jo seguin-te escoltant el teu disc de vinil. I de segur a quantes flors vas donar perfum aquells temps.

Quines coses té la vida... Vaig poder parlar per telèfon amb la verdadera “Gemma” la seva germana, ara deu fer tres anys. Ella també fa molt poc temps va deixar-nos, de segur que ara es reuniran de nou.

Una forta abraçada Gemma i una forta abraçada Joan Baptiste per haver-me fet sentir flor quan més ho necessitava.

Us deixo un fragment de la seva cançó
Gemma

No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma, guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors,
guaita les flors i no caminen
i tu ets la mes bonica...

Dia Mundial contra la SIDA