C. M. Horitzó



El Club Horitzó m’ha publicat un relat!!!!

El C. M. Horitzó és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la promoció i a la divulgació de l’activitat física i l’esport adaptat a les persones amb algun tipus de disminució, sempre amb una finalitat rehabilitadora i no només competitiva. És un club amb molts anys d’experiència i us convido visitar el seu web.

El fet de parlar-vos avui d’això, està relacionat amb una conversa que vaig tenir l’altre dia amb una persona d’una associació de malalts. Em comentava que cada cop és més difícil trobar voluntaris.
És una llàstima, recordo que jo, de joveneta, havia estat voluntària de la Creu Roja (i com jo, una bona colla de joves: noies i nois).
Havíem anat amb la guardiola pel carrer, havíem posat “banderetes” i venut cintes o “banderins” pels cotxes. També recordo, haver anat a fer companyia als avis d’una residència o a canviar llits d’hospital el diumenge al matí...

I, en tinc bons records, tant dels avís que m’explicaven la seva vida, com de l’agraïment de la gent de l’hospital. Em sentia realitzada. Mira per on! I no sabia que significava la paraula avorrir-se.

Ara, llastimosament, si no cobren, la majoria prefereix quedar-se a dormir (hi ha les seves excepcions, però pel meu voltant en conec pocs que facin voluntariat) o, potser és que no se'n fa prou campanyes?
Penso que ha de ser trist, haver d’omplir la vida amb jocs d’ordinadors, amb trucades absurdes als mòbils o fer pseudo esport davant de la pantalla de la TV.

En fi... Ho deixo aquí, cadascú faci la seva reflexió.
__________________

Dono les gràcies al club per publicar-me el relat i per fer-me reflexionar i valorar la tasca que estan fent.

Una forta abraçada