Sant Joan, no només és fer esclatar petards

He de dir que enyoro la recollida de llenya, canyes i mobles vells que fèiem per a les fogueres de la meva infància. Crec que la festa ha perdut part de l'encant que tenia per a la mainada, que ara ja només pensa en els petards i quant més potents, millor.

Anar tranquil·lament pel carrer en plena tarda del 23 resulta una mica difícil. El que vaig viure ahir en una plaça de Granollers, a part de molestar-me, em va entristir:

Dos nens feien esclatar petards enmig de tots els que per allà anàvem passant; els tiraven indiscriminadament cap a un lloc i cap a un altre. La mare escoltava impassible com les dependentes de les botigues sortien i els deien que no els llencessin a prop de les portes . Jo passejava per allà quan de cop un va anar a parar a prop meu i no va esclatar fins al cap d'uns minuts. Al no poder córrer per apartar-me'n, em vaig espantar moltíssim i al veure la cara de indiferència de la mare, no em vaig poder estar d'afegir-me a les protestes que les dependentes dirigien directament a la mare.

Al final la mare es va dirigir a mi per dir-me que si volia passar faria parar els nens. Però l'esglai ja no me'l va treure ningú. Vaig girar cua i vaig marxar per allà on havia vingut.

fotografia propietat del bloc El plat blanc

2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Això és molt trist. Em fa una pena molt grossa la història que expliques, pena pel comportament de la gent i el semenfotisme :(

Jo també crec que s'ha perdut molta de la màgia que tenia la festa. Hi havia coca, hi havia cava, però també tot això de la llenya.

Jo estic molt desanimat després del darrer Sant Joan, també. No em facis dir com ho veig tot, la veritat.

a peu coix ha dit...

Benvingut Florenci al bloc i gràcies pel teu comentari, que em fa veure que aquesta sensació no és només meva.