Avui he gaudit d'una trobada literària càlida
i relaxant a l'Espai tranquil Barbany a Granollers, plena de bons amics, de bons
records.
Hi ha hagut la presentació del nou poemari de Joan Sala Vila, que per a mi
és l'escriptor, poeta i humanista més compromès amb la cultura que conec. Per
si fos poc, hem tingut el plaer d'escoltar
recitar alguns dels seus poemes pel rapsode granollerí Josep
Bové.
Al començar han repartit uns poemes entre el
públic. He tingut la sort de que m'ha tocat llegir-ne un de preciós, anomenat "Cançó
transparent". Un poema curt però intens, que he llegit a poc a poc i m'ha permès
visualitzar la imatge des del mateix tel transparent del vent i la natura.
A estones hem estat acompanyats amb la música
del saxo de Josep Esteve Guasch. Sens dubte una altra manera de sentir el vent
del que parla el poeta.
De la petita introducció que ha fet en Joan
Sala del seu llibre, dues frases m'han arribat especialment i han estat
aquestes: "Per a mi, el vent és el
reflex de les emocions, de les ventades que dóna la vida..." i "...com
ens fa viure el vent, com ens acarona, com ens empeny..."
Cançó transparent
Papallones
blanques juguen entre bardisses,
les
fulles puntegen l'arpa del rierol,
aigua i
vent hi posen la veu
i el
sol aplaudeix.
Un poemari on el vent del poeta, de ben
segur, em transportarà cap a les experiències i pensaments del meu propi "vent"
per tal de deixar-me empenya i acaronar a l'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada