Bufa el vent



Avui he gaudit d'una trobada literària càlida i relaxant  a l'Espai tranquil Barbany a Granollers, plena de bons amics, de bons records.
Hi ha hagut la presentació del nou poemari de Joan Sala Vila, que per a mi és l'escriptor, poeta i humanista més compromès amb la cultura que conec. Per si fos poc,  hem tingut el plaer d'escoltar recitar alguns dels seus poemes pel rapsode granollerí  Josep Bové.
Al començar han repartit uns poemes entre el públic. He tingut la sort de que m'ha tocat llegir-ne un de preciós, anomenat "Cançó transparent". Un poema curt però intens, que  he llegit a poc a poc i m'ha permès visualitzar la imatge des del mateix tel transparent del vent i la natura. 
A estones hem estat acompanyats amb la música del saxo de Josep Esteve Guasch. Sens dubte una altra manera de sentir el vent del que parla el poeta.
De la petita introducció que ha fet en Joan Sala del seu llibre, dues frases m'han arribat especialment i han estat aquestes: "Per a mi,  el vent és el reflex de les emocions, de les ventades que dóna la vida..."  i  "...com ens fa viure el vent, com ens acarona, com ens empeny..."

Cançó transparent

Papallones blanques juguen entre bardisses,
les fulles puntegen l'arpa del rierol,
aigua i vent hi posen la veu
i el sol aplaudeix.


Un poemari on el vent del poeta, de ben segur, em transportarà cap a les experiències i pensaments del meu propi "vent" per tal de deixar-me empenya i acaronar a l'hora.