Avui 24 de setembre de 2008.
ESTENC LA MÀ
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol
quanta bellesa en un grapat de mots, per lloar l'absència d'un ésser estimat que continua viu en els versos d'un gran poeta.
ResponEliminapetons estimada!
Hola, guapa! Benvinguda.
ResponEliminaTens molta raó. Què millor que el poema d'un mestre per dir-li adéu a una gran amiga.
Gràcies! El poema és preciós i és del tot cert... "en mi mateixa hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc".
ResponEliminaUn petó!
Núria no sé que dir-te. M'he quedat sense paraules enfront de l'inmensitat dels sentiments que expressa aquest poema.
ResponEliminaTal volta dir-te gràcies. Simplement.
Una forta aferrada pel coll de Josep-Keops el beduí que va fent camí
Núria, gràcies per aquest poema tan maco que expressa tants de sentiments- No tinc paraules a afegir
ResponEliminaGràcies
T'envio una forta aferrada pel coll
Josep-Keops el beduí que va fent camí