CUCS

Et diran que no els agraden

els llibres que tant estimes

(en realitat voldrien dir-te

que no els agraden els teus poemes,

o com respires, o el gest més innocent

o la teva mirada més simple).

T'ho diran i aconseguiran

que també tu et sentis un cuc

fent bon àpat del teu propi cadàver.

Et diran...

Fragments del poema CUCS de Marta Passarrodona. Poemes 1969-2007: Antologia

Una pregunta interessant

Ja fa temps que veiem que molts dels nostres coneguts ens envien invitacions per formar part de Facebook.
A mi no m’atreu gens, no dic que d’aquesta aigua no en veuré, però si que de moment la deixaré córrer i més amb totes les notícies que surten últimament a la premsa, com per exemple aquesta que us deixo aquí d’elPeriodico.cat.

Avui navegant he topat amb aquesta reflexió: Està matant el facebook als blogs personals? i la fa Josep Maria Marimón en el seu bloc personal.

XXVII Premi de narrativa 2009 de Ribera d'Ebre

Per aquells lletraferits que encara els hi agradi competir, els deixo aquí les bases del XXVII Premi de narrativa que convoca l'Ajuntament de Vinebre.

La Judith del Pla ha tingut l'amabilitat de enviar-me la informació per si en volia fer difusió.

Sort!

Cuina "de l'autor": Panada a l'estil Josep Maria

Què hi pot haver millor que compartir les nostres aficions culinàries envoltats de companys de feina.

Avui ha estat en Josep Maria qui ens ha sorprès amb aquesta magnífica panada feta amb pasta de full i bons ingredients.

En Josep Maria ha descobert fa poc el món fascinant de la cuina i li vull dir que no ho deixi, que els companys i jo provarem les seves obres amb molt de gust!

Ingredients:
Dues làmines de pasta de full
Sofregit de tomàquet i ceba de Figueres
Pebrot vermell escalivat
Ou dur tallat a làmines
Olives farcides d’anxoves també tallades a làmines
Tonyina en llauna
El rovell d’un ou per pintar la massa

Preparació:
Esteneu una làmina de la massa sobre el marbre prèviament enfarinat (perquè no s’enganxi).
Afegiu-hi a poc a poc els ingredients col·locant-los al vostre gust.
Tapeu amb la segona làmina el farciment i segelleu els costats ajudant-vos amb una forquilla.
Després pinteu el sobre de la panada amb el rovell i un pinzell.

No oblideu que per en acabar cal afegir-hi un bon polsim d’il·lusió, ingredient del tot indispensable!

Sabreu que està cuita quan veieu la pasta torradeta i en sentiu la bona flaire que desprèn. Hum!

Mireu al cap de cinc minuts com ha quedat.

Apte per a llaminers/res

M’he apuntat a un curs de pastisseria. No, no patiu que no és en línia!

Ja fa un temps que molt discretament hi ha gent que voldria que me n'anés a pastar fang. No entraré en detalls, tot i que sóc conscient que avui en dia el "marro” és el que ven més, he, he.

Bé, de fet pastar fang m’ha encantat sempre, però quan ho he provat, el recipient m’ha sortit tort i m’he descoratjat per aquest motiu, sempre m'he decantat més cap al dibuix o l'escriptura.

Tot i això em vaig preguntar quina tasca hi havia semblant a la de pastar fang... I, de cop ho vaig veure clar: pastar aigua i farina...

Així que a partir del mes de març pastaré i us donaré la tabarra amb les meves obres d’art pastisseres. Segurament de cada obra dolça en sortirà una poesia. Hum! Quina combinació.

Avui en dia, no es pot dir blat...

Segons un article que he llegit a la revista Consumer, a Espanya l’any passat s’hi van plantar més de 100.000 hectàrees de blat modificat genèticament. També diu que a Catalunya i Aragó s’hi cultiven el 80% de las hectàrees de blat plantades a Espanya.

M’ha xocat la notícia pels anuncis de menjar ecològic que està defensant el govern català, o, ho he somniat?
He trobat aquest enllaç per si voleu ampliar el tema.

..............................................................................................encara que estigui al sac i ben lligat.

Ha fet un any

Avui, com molts dies, he entrat al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana en línia, i he vist que hi havia una espelma anunciant el seu primer aniversari. M’ha fet gràcia, vés per on!
A mi particularment em va de meravella poder consultar-lo mentrestant treballo a l’ordinador.

Vatua l'olla!

Vatua l'olla!

Ja veieu que segueixo amb la recuperació de frases familiars, aquesta l'havia escoltat moltes vegades a casa i avui no l'he trobat al diccionari català.

(clar si l'havia escrit amb "b")

Mireu que n'estaven d'enfadats quan la deien!

Tots sabem el seu significat però, qui sap on puc fer la recerca?

Hum, ja sabia que picarieu! Gràcies pels comentaris, ja tenim el canvi fet.

Vatua l'olla!

M'agrada com sona!

Va de cuina: Papuecas una recepta de la mare de'n Manel

Avui en Manel ha portat a l'hora d'esmorzar, Papuecas, les postres amb les que ens obsequia la seva mare de tant en tant.

L’hi he preguntat la recepta i així una mica de memòria m’ha dit els ingredients. Amb el seu permís us la deixo aquí per si us ve de gust provar de fer-ho.

M’ha comentat que la recepta s’assembla molt a la de fer xurros i jo hi he posat la meva cullerada. Clar que, podria ser que demà quan llegeixi el post hagi de fer algun canvi.

2 gots d'aigua
1 got de farina
½ got de sucre
1 ou sencer
1 sobre de llevat en pols
canyella en pols
un polsim de sal
sucre llustre
oli d’oliva per fregir

Barregeu el llevat en pols i la farina.
Poseu en un vol la llet i/o l'aigua, el polsim de sal, l’ou, el sucre i incorporeu a poc a poc la farina ben remenada perquè no se us facin grumolls fins a convertir-ho en una pasta.

Després feu boles amb una cullerada sopera i fregiu-les amb l’oli d’oliva ben calent.

Un cop fregit les deixeu damunt de paper absorbent i les empolvoreu amb canyella en pols i sucre llustre.

Bon profit!

Dones i violacions

(fotografia propietat d' el Periódico)

Avui he tornat a llegir en un article del dia 31 de gener de 2009, que va sortir publicat al diari el Periódico, i que per desgràcia no és el primer cop que el llegeixo, que parla de les violacions a dones que han estat drogades pel seu agressor.

Explica que l’Hospital Clínic de Barcelona ha fet un estudi sobre el tema i en farà un protocol. Sembla ser que pensen posar fil a l’agulla però, i les campanyes informatives adreçades a la prevenció? Al menys a nosaltres ens van advertir que hi havia l’home del sac i que podia adoptar qualsevol personalitat.

Ara mateix he llegit aquest altre article sobre el mateix tema. Aquí