Ens coneixem?

Una persona m'ha fet reflexionar sobre si ens coneixem realment nosaltres mateixos o si ens hem fiat del que a llarg dels anys ens han anat dient o que hem escoltat sobre nosaltres: ets això, ets així, ets aixà, sembles...

I fins i tot més lluny, esbrinar si ens interessa o no coneixens...

En fi, el tema dóna per tant que he decidit fer-ne un relat. Aquí no us el penjaré perquè seria molt llarg i els apunts d'un bloc penso que són això, apunts, eines perquè cadascú en tregui les seves conclusions (al menys els meus).

Els comentaris seran molt ben rebuts. Ves, que potser faig una enquesta i tot...

La Castanyada

Amb certa tristor veig allunyar-se cada cop més a la castanyada de les nostres vides, al seu lloc unes carbasses foradades envaeixen els aparadors de les botigues. Què bonics els colors amb els que els vestien! El groc i el marró de les fulles de tardor acompanyats amb cistells de castanyes, moniatos i safates de panellets.
M'adono que sigil·losament aquestes carotes es mengen les tradicions...
En arribar a casa m'he posat a torrar quatre castanyes per entrenar-me per cel·lebrar, la castanyada com cada any.

Apunt sense títol

Avui he pogut veure una estona el programa del matí

En Picó diu que baixen les temperatures!

Quin titular oi? Pensareu què m'ha picat amb aquest titular. Us he de dir que el que m'ha picat (a part d'algun mosquit que encara ronda) és que avui, encara he posat els peus a l'aigua de la platge.
Una platge d'aigua clara i tranquil·la amb un sol gens típic.

Em preocupa el canvi climàtic i mira que fa temps que ho anem veient...

No ho diem prou

Mai es diu prou t’estimo.

Escatimem al cor paraules,

perquè hem perdut

l’espontaneïtat de l’infant.

Tossuts ens perdem en l’espessor,

d’un bosc de silenci i restem muts,

sense escoltar al vent que ens repeteix

t’estimo. El teu t’estimo.

I, és que no ho diem prou!

O, no ho diem gens.

Alguna cosa ens pren el mot

dels llavis amb el temps.

Però, ho dic avui pare, avui crido per dins

de les entranyes que t’estimo i t’he estimat.

Sense vergonya, sóc gran.

Murri, em diries somrient,

que no cal que t’ho digui,

perquè ja ho saps.

Però sona bé, oi pare?

Dedicat al meu amic JM

Recital de poesia amb acompanyament musical

El dijous de la propera setmana, 15 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Gralla de Granollers hi haurà un recital poètic amb acompanyament musical. Es recitaran poesies del poeta i amic, Joan Asensi Barberà i de meves (algunes del meu nou poemari, que encara no està a la venda).
Amb les veus dels rapsodes Artur Mas Aguado i Núria Rubió Roig de Molins de Rei, acompanyades amb la música de la violoncelista Taís Costa Ruera de Granollers.
Com sempre comptarem amb el nostre reporter gràfic Narcís Civil Mascaró per immortalitzar l'acte.

No cal que us digui, que el que més ens agradaria seria comptar amb la vostra presència.

Al final hi haurà una copa de cava i un petit pica-pica.

Descobrint món: motos HARLEY

Avui he passejat pel mig d'una bona concentració de Harley. Tan a prop no hi havia estat mai i tafanejar per les seves paradetes d'accessoris ha estat un plaer.
El propietari d'una d'aquestes meravelles ha deixat que em fessin una fotografia al costat de la seva moto, fin i tot m'ha ofert el casc...
Quan m'assabenti que fan una altra trobada... Allà que vaig!