dimecres, 16 de juliol del 2008

Fragment d’un poema de Machado


(Fotografia del Diari de Girona)

Avui em permeto traduir-vos un fragment d’un bell poema de Machado per recordar que no tots caminem al mateix pas ni de la mateixa manera.

Cal reflexionar una mica i ajudar a fer camí a aquells a qui les barreres arquitectòniques els fan més dificultós el recorregut per la vida.

Les meves felicitacions al grup d’arquitectes europeus que va passejar-se per Girona en cadira de rodes per poder aportar solucions a l’accessibilitat de la ciutat, segons ens explica en Quim al seu bloc. Els que vàrem veure el telenotícies de TV3 vàrem també poder testimoniar el gran esforç que els suposava passejar per la ciutat salvant tota classe d’obstacles. Esperem que, en el futur, el disseny i el manteniment no facin la vida tan difícil a col·lectius com el meu.

“Caminant, són les teves empremtes
el camí i res més;
caminant, no hi ha camí,
es fa camí en caminar.


En caminar es fa camí
i en girar la vista enrere
es veu la senda que mai

no s'ha de tornar a trepitjar.

Caminant no hi ha camí,
sinó solcs a la mar...


Fa algun temps en aquest lloc
on avui els boscos es vesteixen d'espines
es va sentir la veu d'un poeta clamar


Caminant no hi ha camí,
es fa camí en caminar... "