Tot plegat m’ha cridat l’atenció, tot i que em cansa pensar que potser no tinc repòs. Serà l’edat?
Vosaltres havíeu sentir a dir als avis: val més creure-ho que anar-ho a veure? Per si de cas, el proper cop m'hi miraré a l'hora d'encarregar el vestit de carn i os.
De moment a mi el que m’ajuda a trobar la felicitat (o millor dit les petites felicitats com li agrada dir a JM Tubau que escriu tenim un racó dalt del món), entre d’altres coses, és un bon plat de mongetes del ganxet i un tall de cansalada viada. Digueu-me superficial però, hum!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada