M’he apuntat a un curs de pastisseria. No, no patiu que no és en línia!
Ja fa un temps que molt discretament hi ha gent que voldria que me n'anés a pastar fang. No entraré en detalls, tot i que sóc conscient que avui en dia el "marro” és el que ven més, he, he.
Bé, de fet pastar fang m’ha encantat sempre, però quan ho he provat, el recipient m’ha sortit tort i m’he descoratjat per aquest motiu, sempre m'he decantat més cap al dibuix o l'escriptura.
Ja fa un temps que molt discretament hi ha gent que voldria que me n'anés a pastar fang. No entraré en detalls, tot i que sóc conscient que avui en dia el "marro” és el que ven més, he, he.
Bé, de fet pastar fang m’ha encantat sempre, però quan ho he provat, el recipient m’ha sortit tort i m’he descoratjat per aquest motiu, sempre m'he decantat més cap al dibuix o l'escriptura.
Tot i això em vaig preguntar quina tasca hi havia semblant a la de pastar fang... I, de cop ho vaig veure clar: pastar aigua i farina...
Així que a partir del mes de març pastaré i us donaré la tabarra amb les meves obres d’art pastisseres. Segurament de cada obra dolça en sortirà una poesia. Hum! Quina combinació.
6 comentaris:
Osti, Núria, per un moment m'he pensat que els de la foto els havies fet tu!! Quin desengany! A veure si aconsegueixes que et surtin tan bé... i de passada em convides a provar-los ;-)
Espero poder gaudir dels teus pastissos.
Petonets
Anna, Narcís, esteu convidats, he he.
Ja tinc dos clients...
ja ens faràs arribar els deures que facis
Molt bé Núria, esperarem les teves receptes i els teus progressos
Jesús, Àngels ja us ensenyaré els resultats. En línia no crec que us vingui l'olor
Publica un comentari a l'entrada