Hi ha molta gent que em diu que no saben com puc escriure tant, com puc dur tants blocs i temes al cap.- No! Els dic jo, si faig poca cosa.
Aquestes preguntes em fan rumiar i penso que estic contenta de tenir els anys que tinc, perquè essent tant activa com sóc, si hagués nascut en aquesta època em diagnosticarien d’hiperactiva i aniria tot el dia dopada per prescripció facultativa. M’agrada però, poder tocar moltes tecles alhora.
La meva visió del món és molt àmplia i hi veig moltes coses per descobrir. No em calen els llargs viatges, en tinc prou amb l’absència de dolor, perquè el gaudi, ve tot sòl amb un somriure i una ploma per escriure.
Escriure, una felicitat petita, com li agrada dir al JM Tibau
2 comentaris:
hi ha tantes coses al món de què escriure, de què emocionar-se!
Algunes vegades em pregunten com puc actualitzar dues o tres vegades diàries el blog. La resposta és: reprimint-me per a no actualitzar-lo més.
Salutacions
No cal anar a còrrer món per obrir la ment: qui té la ment tancada per voluntat, a cal i canto, ja pot rodolar per Rússia, Corea, la Patagònia o allà on sigui, que no en treurà res de profit i morirà amb la mateixa idea de com és l'ésser humà que tenia als seus prejudicis d'abans de començar a caminar. La gràcia no està en llegir o caminar molt, sinó en entendre que per molt que caminis i llegeixis sempre et quedarà molt per entendre. Tu d'això en saps un niu. M'incomoden una mica els que ho saben tot i tenen clar, a tota hora, qui són els bons i qui els dolents, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada