L’any passat vaig anar a la presentació del llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya.
Em va agradar l’exposició que l’autora Mireia Galindo Solé va fer del seu llibre. He de confessar que fins avui no l’he pogut començar a llegir.
El llibre analitza quantes llengües s’escolten a les hores del pati a les escoles de Catalunya, en quina llengua expliquen els acudits o canten els nostres nens i nenes.
En el resum de contraportada hi podeu llegir:
Saber què parlen i com parlen les futures generacions de catalans ens permet saber alguna cosa més sobre la salut actual del català i, el que és més important, ens dóna pistes per intentar millorar-la. Les llengües en joc, el joc entre llengües és un llibre que evita caure tant en el rebentisme («els docents no se'n surten de catalanitzar») com en el catastrofisme («el català retrocedeix arreu i poca cosa s'hi pot fer»), i, en comptes de plorar i lamentar-se, proposa iniciatives per fer que el català visqui durant molts anys més...
