Fotografia del seu web oficial
M’hagués agradat que el meu post número 100 hagués estat una notícia alegre però, les coses són com són i crec que Joan Baptiste Humet es mereix ser portada ara d'aquest modest bloc.
Humet va ser el meu ídol durant anys, amb la seva cançó Gemma, amb la que em sentia plenament identificada i me la sabia de cap a peus.
Humet va ser el meu ídol durant anys, amb la seva cançó Gemma, amb la que em sentia plenament identificada i me la sabia de cap a peus.
Quants cops la varem cantar junts! Jo seguin-te escoltant el teu disc de vinil. I de segur a quantes flors vas donar perfum aquells temps.
Quines coses té la vida... Vaig poder parlar per telèfon amb la verdadera “Gemma” la seva germana, ara deu fer tres anys. Ella també fa molt poc temps va deixar-nos, de segur que ara es reuniran de nou.
Una forta abraçada Gemma i una forta abraçada Joan Baptiste per haver-me fet sentir flor quan més ho necessitava.
Us deixo un fragment de la seva cançó Gemma
No han passat pas gaires anys,
Quines coses té la vida... Vaig poder parlar per telèfon amb la verdadera “Gemma” la seva germana, ara deu fer tres anys. Ella també fa molt poc temps va deixar-nos, de segur que ara es reuniran de nou.
Una forta abraçada Gemma i una forta abraçada Joan Baptiste per haver-me fet sentir flor quan més ho necessitava.
Us deixo un fragment de la seva cançó Gemma
No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma, guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors,
guaita les flors i no caminen
i tu ets la mes bonica...
