A l'estiu, tota cuca viu...

Avui que fa aquest magnífic dia m'ha vingut de gust llegir una part del llibre de Víctor Pàmies.
M'he relaxat tot llegint Amb cara i ulls sota l'ombra del tendall.

En un tancar i obrir d'ulls, m'he endinsat en aquest recull de dites i refranys que m'han portat molts bons records de casa, dels avis, sobretot.
M'ha fet adonar que eren gent molt diplomàtica a l'hora de donar consells, perquè ho feien amb una dita o un refrany i et proporcionaven l'eina per reflexionar.

No sé com ho veieu vosaltres però després de veure com aquests dies els polítics s'han tret els ulls, ja tinc ganes que ens deixin respirar de tanta notícia sense cara ni ulls.

Us deixo perquè amb aquesta caloreta ja se m'acluquen els ulls...