dissabte, 8 de novembre del 2008

Una història d’ahir per avui

Ara, d’aquesta història que us explicaré, la gent en diu compartir pis, en el temps dels meus besavis en deien tenir rellogats a casa.
Recordo que la Trudis, era una rellogada que vivia a casa la Mercè, una dona gran que vivia sola al capdavall del carrer. La casa era molt humil, però ella la mantenia sempre molt arregladeta i feia goig entrar-hi. Després de la mort del seu marit va decidir rellogar l’habitació que tenia buida per no sentir-se tan sola i, sobretot, per poder viure amb una mica més de tranquil·litat econòmica.
La Mercè, de jove, havia estat modista; era una d’aquelles virtuoses del fil i l’agulla que si li portaves un vestit vell que t’anés bé, ella el desfeia de dalt a baix i te’n feia un de clavat amb un tros de roba nova.

També havia après a sargir de tal manera que fins i tot la gent rica de Barcelona li portaven llençols de fil i peces que eren vertaderes obres d’art a fi que els arreglés amb alguna petita enganxada.
A la Mercè li volaren els anys com a la majoria i se li va cansar la vista d’haver hagut de treballar moltes vegades sota la llum de l’espelma fins a altes hores de la nit a fi d’acabar una feina. Per aquesta causa li van baixar els encàrrecs i segons quines tasques de precisió ja tampoc no les podia agafar. Això, i que els temps eren difícils per a tothom, va fer que una gran majoria de gent feia durar molt més el seu vestuari.
La crisi, doncs, l’enganxà a mala edat i per això va haver de prendre la decisió d’agafar una rellogada a casa seva: la Trudis.
La història de la Trudis és una història molt llarga, que no explicaré pas en aquest post perquè es mereix un capítol per a ella sola. Només us diré que sempre deia que havia nascut a Tarragona i que ella i el seu xicot havien anat cap a Barcelona a fer sort.
Ni la Mercè ni els que la van conèixer pel barri van veure mai aquest famós xicot i si algú n’hi feia referència deia que havia mort. La història que explicava no semblava convèncer ningú però, tampoc ningú aprofundia més.
(potser continuarà...)
Fa dies que em pregunto si haurem de tornar a tenir rellogats a casa?