Observant un quadre

Abans participava en els treballs del fòrum de Relats en Català. Va ser una temporada molt enriquidora. Hi vaig conèixer un munt de gent lletraferida com jo. De fet allà vaig descobrir el meu gran amor: l’escriptura (tot i que sempre ho havia fet, sense dir-ho mai a ningú).

Observant aquest quadre (en Ferran d'Armengol ha tingut l'amabilitat de dir-me que l'autor és un canadenc que és diu Rob Gonsalves, i el títol és: Written World) teníem que fer un poema. Em va sortir aquest que us deixo al post d’avui.

Tot això que us vaig deixant aquests dies son “bocinets de mots” que tinc guardats a l’ordinador i que de tant en tant rellegeixo i ara comparteixo.

Espero que us agradi o que us inspiri...

Les portes del saber

Va ser un somni, potser, o un record d’altres temps,
que esdevingué miratge una nit calorosa d’estiu.

Nua de pensament, lleugera, alliberada
perquè en aquesta màgica biblioteca
només cal el desig i la nit per entrar-hi.

“Abracadabra”, hi ha escrit a l’entrada
amb lletres de púrpura daurada.

—Vine, vine... —xiuxiuejava una veu
que amb melodia dolça em regava
l’oïda i m’invitava a passar.

—Sota cada full hi viu
un follet— canta la cigala
des de dalt de l’arbre dibuixat.

—Mar endins!—crida el capità
del vaixell pirata del llibre
que hi ha a la prestatgeria.

—Porteu-me la lluna
en un cove!— xiscla enutjada
la princesa capritxosa des del seu balcó.

I jo, allà palplantada m’ho miro sense escollir llibre.
Goluda de saber, voldria visitar-los tots.