L’Anna va ser la persona que em va engrescar a fer el primer bloc i des de les hores ençà, ja en gestiono un bon grapat.
Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament.
A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...
El segon, va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta:
L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Els altres blocs, perquè tinc la sort de que m'apassionen moltes coses i m'agrada compartir-les.
Tornant a l'accessibilitat (que ja he fugit d'estudi) us diré que seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el
de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el
bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.
La curiositat em va portar a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que va tenir l'amabilitat de contestar-me i que en el seu dia vaig publicar al bloc de l'accessibilitat:
Quan li vaig preguntar
quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, va dir-me que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix.
Hum, la flaire del dinar!
Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.
Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..
La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.
Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Costa que la gent hi participi? N’has fet gaire difusió?
Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.
Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.
Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques a les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...
Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.
En fi, més informació a http://minusfera.blogspot.com/
Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
De moment que sapiguem, no té barreres arquitectòniques, al menys de les que trobem pel carrer.
Qui s'anima?
Avui ho publico aquí Apeucoix, perquè ara més que mai, les discapacitats han d'estar comunicades. Venen temps difícils!
