Més enllà de l'univers

Viure literalment a peu coix permet tenir altra perspectiva de la vida, és com aquell que la sap veure més allà del blanc i negre. 

Vol dir que en cada salt que dóna el dia, el cos se t'adapta a la vida com una molla, que tu pots tibar o relaxar.

Avui, potser salto baix però, segurament demà ho faré un xic més alt. En definitiva, l'alçada no es el més important, sinó el fet de seguir saltant: un, dos, tres..., els que calguin, els que vulgui o el que pugui. El cas es fer-ho. 

La ment és la que molts cop aconsegueix arribar a fites molt més altes; com quan érem petits i, els pares ens preguntaven: fins on m'estimes?  
Quan els volíem donar resposta se'ns omplia la boca de cop, mentrestant el cervell volava fins al punt més alt, més i tot que l'imaginable i estiràvem la mirada a l'infinit i esclatàvem : fins el cel, fins les estrelles, fins l'univers... i ens semblava poc!

Viure literalment a peu coix, vol dir en definitiva agafar-se la vida a petits espais de gaudi i anar fent sempre un pas endavant, estimant cada instant per petit o feixuc que sigui fins més allà de l'univers, fins el lloc on hi ha l'amor

Pau


Aquest matí he cercat racons tranquils i he recuperat un poema que vaig escriure al 2012



(fotografia propietat del blogger Narcís Civil)

Hi ha moments,
potser instants,
on el temps es trenca
i acarona el silenci.

És aquí,
on em submergeixo
entre mars de cotó fluix
movent lentament els braços.

De blau i de blanc
queden els passadissos
que m'envolten
i el no res,
ni mou els meus cabells.

És cap allà,
per on faig camí
amb suau vaivé,
tancant i obrint les pestanyes
per no perdrem ni un instant.

Ofec


S'ha despertat de nou l'ansia d'escriure. Des d'ahir reenprenc la meva modesta activitat literària.


De nit escolto el lament dels bonsais i,
de tot allò obligat a empetitir la natura.

Pateixo pel meu petit país, avui oprimit
dins d'un test que atura el seu creixement.


(Fotografia propietat de Vikipèdia i 
retocada amb un filtre de pintura al oli)

Sota el cel de Vilafant


Quan ja no em valgui, vull lliurar de patiment als que m'envoltin, no vull sentir-me càrrega. Tampoc, que cap persona aliena tingui potestat de jutjar-me a dins de casa i saber-me forastera a la meva llar.

Quan ja no em valgui feu-me un farcellet amb les meves coses íntimes, una fotografia vostra i em dueu a una llar d'acolliment modesta, que no us faci anar malament l'economia familiar.

Quan ja no em valgui i sigui on vull ser, només demano que no patiu perquè no conec la solitud, doncs  tinc encara moltes converses per fer amb mi mateixa.  Si quan em vingueu a veure estic immòbil de cara la finestra, que no us neguitegi, perquè si mireu ben endins de les pupil·les veureu que gaudeixo de cada petit instant del que vaig ser.

Quan ja no em valgui, a estones deixaré volar els murmuris del meu voltant i ballaré sobre boires blanques recordant-vos. Potser no ho diré, però penseu que serà així, perquè avui i ara, així ho somnio.

Quan ja no em valgui, només demano, que els cuidadors de la llar de tots, no m'acariciïn ni em facin festes,  ni em facin participar en activitats que no m'agraden ni ara i, molt menys que em disfressin amb ridículs barrets de paper que m'obligui a fer caure les parpelles per poder aguantar la dignitat.

Quan ja no em valgui vull que em portin sota el cel de la llar de Vilafant.

TURING Y EL SECRETO DE LAS MÁQUINAS

Demà el vallesà Sergi Aguilar Valldehoriola estarà signant a la taula d'autors a la Porxada de Granollers. Si heu pensat en literatura infantil us recomano que no hi falteu!


Bufa el vent



Avui he gaudit d'una trobada literària càlida i relaxant  a l'Espai tranquil Barbany a Granollers, plena de bons amics, de bons records.
Hi ha hagut la presentació del nou poemari de Joan Sala Vila, que per a mi és l'escriptor, poeta i humanista més compromès amb la cultura que conec. Per si fos poc,  hem tingut el plaer d'escoltar recitar alguns dels seus poemes pel rapsode granollerí  Josep Bové.
Al començar han repartit uns poemes entre el públic. He tingut la sort de que m'ha tocat llegir-ne un de preciós, anomenat "Cançó transparent". Un poema curt però intens, que  he llegit a poc a poc i m'ha permès visualitzar la imatge des del mateix tel transparent del vent i la natura. 
A estones hem estat acompanyats amb la música del saxo de Josep Esteve Guasch. Sens dubte una altra manera de sentir el vent del que parla el poeta.
De la petita introducció que ha fet en Joan Sala del seu llibre, dues frases m'han arribat especialment i han estat aquestes: "Per a mi,  el vent és el reflex de les emocions, de les ventades que dóna la vida..."  i  "...com ens fa viure el vent, com ens acarona, com ens empeny..."

Cançó transparent

Papallones blanques juguen entre bardisses,
les fulles puntegen l'arpa del rierol,
aigua i vent hi posen la veu
i el sol aplaudeix.


Un poemari on el vent del poeta, de ben segur, em transportarà cap a les experiències i pensaments del meu propi "vent" per tal de deixar-me empenya i acaronar a l'hora.






Trobada poètica - Homenatge a Salvador Espriu al Vallès Oriental


Reconec que faig pocs apunts en aquest bloc però no estic gens desconnectada dels vostre, ni tampoc d'escriure. 



TROBADA POETICA – HOMENATGE A SALVADOR ESPRIU que tindrà lloc a les instal·lacions del PANCHO TENNIS CLUB  el proper DIUMENGE 2 de JUNY  a les 11,30h.

JOAN SALA VILA, escriptor i autor de diversos llibres de poesia conduirà la trobada.




TU TAMBÉ POTS

PRESENTACIÓ A GRANOLLERS DEL LLIBRE TU TAMBÉ POTS 

De Jodi Sanuy i Lluís Puig.

DIVENDRES 19 D'ABRIL A LES 20.00 HORES

ESPAI GRALLA

No us ho perdeu

BUFA EL VENT

 (fotografia estreta del bloc de l'autor del llibre)

El nou llibre de Joan Sala Vila, poeta i escriptor granollerí compromés des de sempre amb la cultura i un home amb el cor molt gran.

Un acte emotiu i entrenyable com tots els que prepara la Núria Pujolàs. Felicitats!

Us enlllaço al seu bloc perquè en pogueu llegir la crònica directament.

Nova presentació de Joan Sala Vila a la llibreria

La Gralla, la llibreria de Granollers, sempre compromesa amb la cultura


Exposició de pintura

Joan Sala Vila. Escriptor i crític d'art Granollerí, us convida a una nova exposició de pintura a Argentona.


Protectora d'animals de Granollers

 
Ara que ve l'hivern, un bon moment per
acollir un animal.
Premeu sobre la imatge per a més informació

Poema

Fotografia propietat de Vikipèdia

TRISTOR

Resta immòbil dins un parany de seda.
Immòbil i estesa entre fils coberts de lluenta rosada,
vomita pors i ofega crits en va.
Lligada de braços i cames;  de cor i entranyes,
es sent xuclada pel maleït fil de la mort.

                                                                                           
                                                                                           Núria Sagués©