Hem podríeu dir si us ha passat algun cop? Ja fa dies que li dono voltes si no tancar els blocs o deixar-los només per enllaç al clàssic web.
Què en penseu?
Gràcies




Amb certa tristor veig allunyar-se cada cop més a la castanyada de les nostres vides, al seu lloc unes carbasses foradades envaeixen els aparadors de les botigues. Què bonics els colors amb els que els vestien! El groc i el marró de les fulles de tardor acompanyats amb cistells de castanyes, moniatos i safates de panellets.

Lectura de poemes de JOAN ASENSI I BARBERÀ i NÚRIA SAGUÉS MARTÍNEZ
a càrrec d'ARTUR MAS AGUADO i NÚRIA RUBIÓ ROIG
amb l'acompanyament musical de TAÍS COSTA RUERA al violoncel
Dijous 15 d'octubre de 2009
a 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Gralla [4a planta]
Col·labora: Bar Restaurant El Mirallet
També podeu visitar el bloc de La Gralla per estar ben informats de tots els actes.
Mai es diu prou t’estimo.
Escatimem al cor paraules,
perquè hem perdut
l’espontaneïtat de l’infant.
Tossuts ens perdem en l’espessor,
d’un bosc de silenci i restem muts,
sense escoltar al vent que ens repeteix
t’estimo. El teu t’estimo.
I, és que no ho diem prou!
O, no ho diem gens.
Alguna cosa ens pren el mot
dels llavis amb el temps.
Però, ho dic avui pare, avui crido per dins
de les entranyes que t’estimo i t’he estimat.
Sense vergonya, sóc gran.
Murri, em diries somrient,
que no cal que t’ho digui,
perquè ja ho saps.
Però sona bé, oi pare?
Dedicat al meu amic JM
El dijous de la propera setmana, 15 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Gralla de Granollers hi haurà un recital poètic amb acompanyament musical. Es recitaran poesies del poeta i amic, Joan Asensi Barberà i de meves (algunes del meu nou poemari, que encara no està a la venda).
|

fotografia propietat de Viquipèdia


Vaig anar a veure GERMANA PAU i LA INFANTICIDA, amb Àngels Gonyalons i Emma Vilarasau
Dos monòlegs de Caterina Albert (Víctor Català)
Germana Pau esdevé en una cel·la d’una casa de curació, assistida per germanes Paüles. Àngels Gonyalons narra la història d’una jove de “casa bona” abans de ser monja, que després de molt anys s’ha d’ocupar d’un antic amor que l’havia rebutjada a la seva joventut...
La Infanticida presenta un drama en vers. La protagonista és una jove camperola seduïda per un “senyor” de l’època sotmesa i a un terror patern.
Emma Vilarasau narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla recent nascuda...

No puc presentar-vos aquesta activitat que m'han enviat, sense fer-vos primer una petita introducció:
Estación d’enllaç és un bar en el que si fan activitats de caire cultural. El seu títol bilingüe vol ser un senyal d’agermanament cultural. Cada segon dimecres de mes, l’escriptor
Activitat del dimecres 9 de setembre de 2009 a les 8 del vespre.
Llibre: MONTSEMAR I LES ESTRELLES
Lloc: Plaça de les Hortes de Granollers





Recordeu que demà 10 d'agost, a les 20:30h, tindrà lloc la presentació del llibre Totes les baranes dels teus dits, de l’de l'Editorial Petrópolis. Una proposta de Jesús M. Tibau.
El llibre col·lectiu amb el que en Jesús va engrescar a més d'una cinquantena de persones (entre elles, jo) a participar-hi amb un poema.
Dir-vos també que ara l’inclouré dins el bloc Tocats per l’art d’escriure
Gràcies Jesús, fins demà!




Un any més a
Un any més he anat a la seva parada del passeig marítim per sentir-me a prop d’aquests animals de mirada tendre i cos esvelt.
Us deixo l’enllaç per si voleu més informació i unes fotografies que he fet amb l’esperança d’estovar-vos una mica el cor.
Si tenim pensat compartir la nostra llar amb un gos, cal recordar a tots aquests animals i a tots els que hi ha a les gosseres esperant que algú els vagi a rescatar.
Llastimosament, la setmana passada, vaig llegir al diari local del meu poble, que la gossera municipal estava al límit de la seva capacitat.
Heu pensat com deu estar la del vostre poble?

Si aneu cap a Girona us recomano que feu parada a Sant Feliu de Guixols i que aneu al Monestir a gaudir d’aquestes dues propostes:
Conjuncions és una exposició de quadres de tres artistes (Àlex Pallí, Pablo Rey, Luís Trullenque) que han creat, podríem dir, a tres mans la seva obra sobre una mateixa tela.
Música pels ulls és una exposició de fotografies de Francesc Fàbregas, un recull de fotografies d’artistes dels anys 70-80 tant si sou aficionats, com no, a la fotografia hi podreu passar un bona estona veient magnífics contrallums i moments immortalitzats per l’autor.
Un recorregut pels passadissos de l’exposició us farà viatjar en el temps, amb les imatges gairebé sentireu tocar els instruments i veureu caure les gotes de suor dels protagonistes.
Pau Riba, Sisa, Raimon, Llach, Bruce Springsteen, Loquillo, Alaska, Maria del Mar Bonet i molts i molts més.
També podreu veure la projecció d’un audiovisual del Canet rok, entrevistes als organitzadors i part dels concerts que s’hi feien. Una colecció d’entrades i de portades de discos d’alguns autors...
No us ho perdeu. Val la pena!




Ahir a
Trobador i Joglar va ser el títol del recital amb el que el poeta Josepmiquel Servià va participar en la Jornada de portes obertes que oferia ahir el Museu.
Servià ens deleità amb alguns dels seus poemes (lírics i humorístics).
Poemes dels llibres: Jerarca de la Llum, La Barca encesa, La cala dels somnis i del seu últim (en curs de publicació) Wisqui sense gel, tots ben acompanyats de peces de Jazz interpretades per Ricard Parera (saxo i flauta travessera) i Andreu Gil (piano).
Un recital que m’hagués sabut greu perdre.
La llengua no té ossos però en trenca de molt grossos, aquest refrany el deien els grans de casa. En Víctor Pàmies en el seu refranyer hi té recollit aquest: la llengua fa més mal que cap punyal
M’ha vingut al cap després de veure com una i una altra vegada la premsa furga i furga.
Fa uns dies la infermeria va ser el seu objectiu, ara toca als bombers...
Sense cap més comentari



Una cançó recuperada que cantaven els avis. Segurament hi deuen haver més versions. Ja direu.
Mira Pepet, vigila l’amo
que mentrestant faré un “cigarro”
si l’amo ve, fes-me un xiulet,
que de seguida, que de seguida,
farem paret...





Per llegir-ho millor premeu la imatge
Avui li he preguntat a Google de que podia parlar al bloc (la premsa fa dies que no m’atrau per fer apunts) així que he introduït la paraula “parlem” al camp de recerca i m’ha donat aquesta llista de la imatge, per triar tema.
Primer m’he decantat pel poema de Martí Pol titulat Parlem de tu, però a l’entrar a la seva biografia m’ha vingut de gust escoltar el poema cantat per Jaume Arnela titulat L’Elionor. Al escoltar-lo m’ha recordat les dones de l’època de la meva àvia quan anaven a la fàbrica amb només deu anys i m’ha fet viatjar una bona estona pel segle XIX principis del XX.
Un poema molt realista, no us el perdeu, si voleu el podeu llegir, perquè hi ha adjunt un arxiu Pdf.
Avui a TV3 han parlat de Bubok.es. Es tracta d’una editorial en línia que ofereix la possibilitat de publicar un llibre. El maqueta, hi posa una portada i el penja al seu web a l’espera de que un comprador faci una comanda.
Una nova opció.

L’amic Florenci Salesas va fer la presentació del llibre Èquili qua! i no hi vaig poder assistir.
Avui, us faig un enllaç al seu bloc, on hi ha tota la crònica i uns vídeos que té penjats a YouTube.
Florenci, espero veure’t aviat actuant per aquí o per escenaris majors!
Et desitjo molt èxit amb el llibre.
He de dir que per ara no sóc la seva "mànager" però no ho descarto. Apa!

Si us he de dir la veritat, no sóc gaire futbolera però no sé perquè aquestes últimes setmanes he anat seguint els partits. Hi ha hagut moments que m’han emocionat.
Dimecres segurament que les companyes puntaires ho voldran celebrar de valent.
Avui els dedico l’apunt amb un escut del Barça i si volen escoltar l’himne ho poder fer seguint l’enllaç que els deixo al bloc de Lo bep
Segons Vikipèdia les puntes de coixí són un treball artesanal de fil, delicat i de gran bellesa, fruit d'entrecreuats i moviments fàcils. És una de les poques artesanies que ha resistit la mecanització i les produccions industrialitzades. Les puntes de coixí tenen una gran tradició en el nostre principat, especialment a Arenys de Mar, Arenys de Munt i l'Arboç....
L’any passat vaig anar a la presentació del llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya.
Em va agradar l’exposició que l’autora Mireia Galindo Solé va fer del seu llibre. He de confessar que fins avui no l’he pogut començar a llegir.
El llibre analitza quantes llengües s’escolten a les hores del pati a les escoles de Catalunya, en quina llengua expliquen els acudits o canten els nostres nens i nenes.
En el resum de contraportada hi podeu llegir:
Saber què parlen i com parlen les futures generacions de catalans ens permet saber alguna cosa més sobre la salut actual del català i, el que és més important, ens dóna pistes per intentar millorar-la. Les llengües en joc, el joc entre llengües és un llibre que evita caure tant en el rebentisme («els docents no se'n surten de catalanitzar») com en el catastrofisme («el català retrocedeix arreu i poca cosa s'hi pot fer»), i, en comptes de plorar i lamentar-se, proposa iniciatives per fer que el català visqui durant molts anys més...
Aquests dies ja veieu que he escrit poc, he estat molt enfeinada. Us convido a veure una de les feines que m'ha tingut apartada.
Dijous 14 de maig, a les 7’30 de la tarda, l'escriptor i amic Florenci Salesas presentarà el seu nou llibre Èquili qua!
Del pintor granollerí Eduard Albert Arimany

PATATES FARCIDES
Com ja sabeu una de les moltes aficions que tinc és la cuina.
Gaudeixo remenant inventant plats, encara, que com podeu veure avui n’he fet un que ja està inventat des de fa mil anys.
Primer he bullit amb aigua salada les patates amb pell, les he partit per la meitat (amb part del seu interior, un carbassó i una ceba he fet puré de verdures pel primer plat).
Pel farciment de les patates: mig pebrot vermell, un porro, una albergínia, quatre tomàquets madurs i dues llaunes de tonyina.
Per la cobertura: salsa beixamel, formatge ratllat, gratinat i llest!
Hi ha molta gent que em diu que no saben com puc escriure tant, com puc dur tants blocs i temes al cap.
Tardor i mar és el títol amb el que el pintor
El pintor ens diu a la seva introducció:
El paisatge és un gran poema ple de miralls
Llegint això i veient els colors d’aquest bocinet de pintura que us he escanejat, crec que poc més cal que us digui, a part de que no us la deixeu perdre.
Per a més informació i baixar-vos el PDF, feu clic aquí