M'ha passat una cosa molt estranya

Hola a tothom, m'ha passat una cosa molt estranya als blocs. En aquest hi he tingut dos comentaris (anònims) en anglès que el traductor no ha sabut traduir bé. No m'hi havia trobat mai però després he vist que al bloc de l'accessibilitat també n'hi havia dos (anònims) i amb text inintel·ligible.
Hem podríeu dir si us ha passat algun cop? Ja fa dies que li dono voltes si no tancar els blocs o deixar-los només per enllaç al clàssic web.
Què en penseu?
Gràcies

Demà presentació de l'última novel·la de Sílvia Romero

Presentació del llibre

JÚLIA M. de l'escriptora Sílvia Romero.

Premi Ramon Roca Boncompte, 2008, publicat per Pagès editors.

La presentació anirà a càrrec meu i serà demà dijous 12 de novembre de 2009, a 2/4 de 8 del vespre

Espai Gralla [4a planta] Organitza: La Gralla

Col·labora: Restaurant El Mirallet

Us hi esperem!

Ens coneixem?

Una persona m'ha fet reflexionar sobre si ens coneixem realment nosaltres mateixos o si ens hem fiat del que a llarg dels anys ens han anat dient o que hem escoltat sobre nosaltres: ets això, ets així, ets aixà, sembles...

I fins i tot més lluny, esbrinar si ens interessa o no coneixens...

En fi, el tema dóna per tant que he decidit fer-ne un relat. Aquí no us el penjaré perquè seria molt llarg i els apunts d'un bloc penso que són això, apunts, eines perquè cadascú en tregui les seves conclusions (al menys els meus).

Els comentaris seran molt ben rebuts. Ves, que potser faig una enquesta i tot...

La Castanyada

Amb certa tristor veig allunyar-se cada cop més a la castanyada de les nostres vides, al seu lloc unes carbasses foradades envaeixen els aparadors de les botigues. Què bonics els colors amb els que els vestien! El groc i el marró de les fulles de tardor acompanyats amb cistells de castanyes, moniatos i safates de panellets.
M'adono que sigil·losament aquestes carotes es mengen les tradicions...
En arribar a casa m'he posat a torrar quatre castanyes per entrenar-me per cel·lebrar, la castanyada com cada any.

Apunt sense títol

Avui he pogut veure una estona el programa del matí

En Picó diu que baixen les temperatures!

Quin titular oi? Pensareu què m'ha picat amb aquest titular. Us he de dir que el que m'ha picat (a part d'algun mosquit que encara ronda) és que avui, encara he posat els peus a l'aigua de la platge.
Una platge d'aigua clara i tranquil·la amb un sol gens típic.

Em preocupa el canvi climàtic i mira que fa temps que ho anem veient...

No ho diem prou

Mai es diu prou t’estimo.

Escatimem al cor paraules,

perquè hem perdut

l’espontaneïtat de l’infant.

Tossuts ens perdem en l’espessor,

d’un bosc de silenci i restem muts,

sense escoltar al vent que ens repeteix

t’estimo. El teu t’estimo.

I, és que no ho diem prou!

O, no ho diem gens.

Alguna cosa ens pren el mot

dels llavis amb el temps.

Però, ho dic avui pare, avui crido per dins

de les entranyes que t’estimo i t’he estimat.

Sense vergonya, sóc gran.

Murri, em diries somrient,

que no cal que t’ho digui,

perquè ja ho saps.

Però sona bé, oi pare?

Dedicat al meu amic JM

Recital de poesia amb acompanyament musical

El dijous de la propera setmana, 15 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Gralla de Granollers hi haurà un recital poètic amb acompanyament musical. Es recitaran poesies del poeta i amic, Joan Asensi Barberà i de meves (algunes del meu nou poemari, que encara no està a la venda).
Amb les veus dels rapsodes Artur Mas Aguado i Núria Rubió Roig de Molins de Rei, acompanyades amb la música de la violoncelista Taís Costa Ruera de Granollers.
Com sempre comptarem amb el nostre reporter gràfic Narcís Civil Mascaró per immortalitzar l'acte.

No cal que us digui, que el que més ens agradaria seria comptar amb la vostra presència.

Al final hi haurà una copa de cava i un petit pica-pica.

Descobrint món: motos HARLEY

Avui he passejat pel mig d'una bona concentració de Harley. Tan a prop no hi havia estat mai i tafanejar per les seves paradetes d'accessoris ha estat un plaer.
El propietari d'una d'aquestes meravelles ha deixat que em fessin una fotografia al costat de la seva moto, fin i tot m'ha ofert el casc...
Quan m'assabenti que fan una altra trobada... Allà que vaig!

Frase per pensar

El nou disc de Quimi Portet

Ja veieu que aquest dies va de música...
Avui en Quimi Portet

Passejant per la nova cançó

Avui fent recerca de cançons catalanes he anat a parar al bloc de Joan Usart titulat: Velles cançons de la nova cançó.
Passejant més he trobat aquesta cançó tant actual en aquest bloc titulat: Cançons en català i més.
No us la perdeu la gravació!

Get this widget | Track details | eSnips Social DNA

El nou bloc de Joan Boix

Avui us presento el nou bloc de Joan Boix, mestre del còmic. Voldria dir, que vaig ser alumna seva només per uns mesos. Durant aquell període vaig quedar fascinada pels seus magnífics treballs, per la continuïtat de les seves obres i per la pulcritud i cura que tenen cada un dels seus dibuixos i sobretot per la demanda de feina que té de l'estranger.

Això són figues d'un altre paner

fotografia propietat de Viquipèdia

Això són figues d'un altre paner

Aquests és la frase feta (no refrany com havia posat abans) que aporto avui, perquè he fet la setmana de la figa a la cuina.
Amanides, berenars, melmelada...
Els podeu veure al bloc de cuina de pa amb oli i xocolata.

Aquí a peu coix, on majoritàriament es mengen lletres, us deixo el bloc de Víctor Pàmies que té un cistell curull de refranys i frases fetes, com sempre.

Bon profit, lletraferits!

Fira de joguets antics

Quan visites una fira de joguets antics, tres coses et passen pel cap com llamps sense tempesta.

La primera sol ser sempre el preguntar-te per què vas fer neteja de trastos vells que tenies guardats a les golfes, sobretot perquè no feien cap nosa.

La segona intentar recordar si encara n’ha quedat alguna cosa, sobretot després de veure que algunes andròmines valen més de cent euros.

La tercera si aquells “juegos reunidos” que hi veus exposats a sobre la parada, no podrien ser els que la mare et va llençar sense contemplacions, perquè li mancaven moltes peces...

Bromes a part, va ser una fira distreta, una fira per a nostàlgics, col•leccionistes i badocs com jo mateixa.
Us he fet un collage amb unes fotos que vaig fer, després de demanar permís a un dels expositors que hi va haver a la Rambla Vidal aquest cap de setmana.

Patchwork a Sant Feliu de Guixols: us presento la meva mussoleta

Avui he participat al taller de Patchwork a la Rambla Vidal de Sant Feliu de Guixols. L'ha organitzat la botiga de Patchwork que hi ha a les galeries Sant Joan .
A l'hora que hi he anat, la Maria ha tingut molta paciència en ensenyar-nos perquè la majoria dels assistents no n'havíem fet mai. Us deixo la meva petita obra.
Aquest taller ha estat una de les activitats que s'han fet durant tot el dia en motiu de la I Fira Mediterrània de Patchwork organitzada per Associació Espanyola de Patchwork i Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
Penso repetir!

Passejant per Can Casals

Ara mirava les notícies del migdia de TV3 amb un cert desinterès, com ja fa uns dies han tornat a tocar el tema de la prostitució al carrer i durant uns moments m'he plantejat si fer un apunt amb les meves reflexions...

Però he decidit fer un tomb pels blocs dels amics i m'he aturat primer al Secundària Memòria del meu amic Antoni Casals i, vet aquí, ja hi he trobat un munt de reflexions sobre aquest tema.
M'ha agradat com l'ha exposat i us convido a fer un passeig pel seu bloc, on gairebé sempre hi té uns apunts molt interessants.


Aquesta és la gàrgola preferida de l'Antoni, que és també la imatge de portada del seu llibre La mirada de la gàrgola. Per què creieu que està sempre tant ben informat?

Per cert Antoni, actualitza les dades de Joescric que no hi ha tots els teus llibres!

Una mica pioca

Aquests dies he estat una mica pioca i no he tingut ganes d'ordinador, ni de fer cap recepteta pel bloc de cuina... A tots, els he tingut un pel abandonats, espero que la propera setmana ja tot rutlli.

De fet, tampoc ser que dir, si escoltes les notícies t'avorreixes d'escoltar sempre les mateixes. Ara ens matxaquen tant amb la grip!
No sé si us passa, però des de que hi ha la TDT tinc un munt de canals, però que es vegin be, quatre de comptats i d'aquests quatre, potser un i mig potable.

L'altre dia algú em va dir que ara hauríem de pagar per veure la tele. No vaig dir ni mu, perquè no en tinc ni idea del tema. Em va semblar una mica exagerat, però ves a saber.

Ara faré un passeig pels blocs amics a veure si em poso al dia.

Un gra massa?

S'ha acabat la Festa Major i es comença a veure el desgavell pels carrers, les vomitades al terra, les ampolles de ginebra esmicolades, les tanques de les obres tombades, l'olor de les pixades a les cantonades...
I altres coses que no anomenaré.

Un gra massa? Aquest any m'ha fet pensar, sobretot, el fet de si ens podem permetre cremar tanta pólvora diàriament fent passades de Diables (no hi estic pas en contra, però calen tantes?)

Pregunta a l'aire

Què hi ha darrera d'un acudit?

Vikipèdia diu això

El Feliuet

Sabíeu que el tren de via estreta que feia el recorregut Sant Feliu-Girona era conegut popularment com el Feliuet?
Al 1969 aquest tren va deixar de fer la ruta que havia fet durant molts anys, tot hi havent remodelat les vies.

L’interès per conèixer més coses sobre la circulació de trens a Sant Feliu em va venir després de visitar la Sala del Suro que hi ha al Museu d'Història de Sant Feliu.

Al Passeig Marítim de Sant Feliu de Guixols hi ha exposada una locomotora del 1890.

Per a més informació us deixo aquest enllaç

2n convit d'estiu

S’evapora el teu record
com l’empremta sobre la fusta

Participo en el segon convit d'estiu organitzat per Francesc Mompó, des del bloc Uendos, Greixets i Maremortes.

Totes les baranes dels teus dits

Recordeu que demà 10 d'agost, a les 20:30h, tindrà lloc la presentació del llibre Totes les baranes dels teus dits, de l’de l'Editorial Petrópolis. Una proposta de Jesús M. Tibau.

El llibre col·lectiu amb el que en Jesús va engrescar a més d'una cinquantena de persones (entre elles, jo) a participar-hi amb un poema.

Dir-vos també que ara l’inclouré dins el bloc Tocats per l’art d’escriure

Gràcies Jesús, fins demà!

Recital poètic amb motiu de l'inauguració del Museu Irla

Ahir a la Casa Irla de Sant Feliu de Guixols hi va haver la inauguració del Museu Irla dedicat a Josep Irla Bosch, president de la Generalitat a l'exili entre 1945 i 1954... (per a més informació premeu aquí)

Trobador i Joglar va ser el títol del recital amb el que el poeta Josepmiquel Servià va participar en la Jornada de portes obertes que oferia ahir el Museu.

Servià ens deleità amb alguns dels seus poemes (lírics i humorístics).

Poemes dels llibres: Jerarca de la Llum, La Barca encesa, La cala dels somnis i del seu últim (en curs de publicació) Wisqui sense gel, tots ben acompanyats de peces de Jazz interpretades per Ricard Parera (saxo i flauta travessera) i Andreu Gil (piano).

Va fialitzar l’acte amb cinc poemes de cinc poetes del territori català (Alcover, Estallés, Pons, Catardi i Segarra).

Un recital que m’hagués sabut greu perdre.

La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos

La llengua no té ossos però en trenca de molt grossos, aquest refrany el deien els grans de casa. En Víctor Pàmies en el seu refranyer hi té recollit aquest: la llengua fa més mal que cap punyal

M’ha vingut al cap després de veure com una i una altra vegada la premsa furga i furga.

Fa uns dies la infermeria va ser el seu objectiu, ara toca als bombers...

Sense cap més comentari

LA FONT DE L'ESGLÉSIA

Hi ha molts càntirs que no han begut
a la font d'aquesta vila,
i sols en paga tribut
aquell que no se l'estima.
Només em mostro dolgut,
perquè a galet no convides.
El teu crit és ara mut;
ja no surts com ans solies.

En la meva joventut,
aigua del cel en sortia.

Poema de Joan Asensi Barberà, poeta de Molins de Rei
Del llibre compartit amb Montserrat Altarriba: Una imatge i dos poetes
Fotografies de Miquel Viñas Farrés

Menja't una cama 2009

Ahir vaig tenir el plaer d'assistir al recital poètic Menja't una cama. El recital que organitza cada any la Llibreria la Gralla i el Restaurant La Gamba.

Un sopar molt agradable a la fresca en companyia d'amics i coneguts, que feia anys que no veia.

El recital va anar a càrrec dels poetes Feliu Formosa, Martí Salas i Núria Martínez, tots ells de Barcelona.

Cançó del paleta

Una cançó recuperada que cantaven els avis. Segurament hi deuen haver més versions. Ja direu.

Mira Pepet, vigila l’amo

que mentrestant faré un “cigarro”

si l’amo ve, fes-me un xiulet,

que de seguida, que de seguida,

farem paret...

PREMIS BLOCS CATALUNYA

Us penjo aquesta informació, que he llegit al web de Cercabloc, per si entre vosaltres hi ha algun aficionat als concursos. Us he fet l'enllaç directament sobre la imatge.

Us presento...

(per entrar al bloc, premeu sobre la imatge)

Per a tots aquells/es que els hi agrada jugar a "cuinetes" a fer pastetes, a inventar...

Bon profit!

Jordi Savall

No sé que passa amb aquest apunt. L'he tingut que refer perquè tot d'una no es veu el vídeo.
L'any passat vaig anar amb una gran amiga a un concert de Jordi Savall. Escoltar-lo en directe va ser un plaer.
Avui m'he recordat de la meva amiga i he entrat a YouTube per fer recerca d'un vídeo de Savall per dedicar-li, perquè estic segura que li agradaria molt més que una flor.
Per a tú Maria Rosa.

Trobada de VÍBRIES

Avui hem anat a veure la XVII Mostra de bestiari de foc que han fet a la Porxada de Granollers.
Hi ha participat bestiari de Poble Nou, Canovelles, Argentona, Cunit, Igualada, Terrassa, Badalona, Granollers...

M'he deixat la màquina de fotografiar a casa i us hauré d'enllaçar cap el bloc de'n Narcís, si fa un apunt o, demanar-li una de les seves magnífiques fotografies. Sí, ha fet l'apunt, feu clic aquí

El que m'ha cridat l'atenció és la història que porten aquestes figures construïdes la majoria d'elles amb fibra de vidre i ferro.

La més velleta de totes és de l'any 1983 i pertany al municipi de Terrassa. L'anomenen Pàjara i està construïda amb fibra de vidre i alumini. El seu constructor va ser Joan Ignasi Ros.
La seva història diu, que va sortir d'un ou que una estranya criatura diposità en l'atri de l'Ajuntament fruit de la folla nit d'amor amb el Llucifer dels Diables de Terrassa...

*Víbria

Quan no tens tema però en vols un...

-->

Avui li he preguntat a Google de que podia parlar al bloc (la premsa fa dies que no m’atrau per fer apunts) així que he introduït la paraula “parlem” al camp de recerca i m’ha donat aquesta llista de la imatge, per triar tema.

Primer m’he decantat pel poema de Martí Pol titulat Parlem de tu, però a l’entrar a la seva biografia m’ha vingut de gust escoltar el poema cantat per Jaume Arnela titulat L’Elionor. Al escoltar-lo m’ha recordat les dones de l’època de la meva àvia quan anaven a la fàbrica amb només deu anys i m’ha fet viatjar una bona estona pel segle XIX principis del XX.

Un poema molt realista, no us el perdeu, si voleu el podeu llegir, perquè hi ha adjunt un arxiu Pdf.

Florenci Salesas. Un tot terreny? Un geni? Sense cap mena de dubte un gran treballador

(fotografia del bloc de Florenci Salesas)

L’amic Florenci Salesas va fer la presentació del llibre Èquili qua! i no hi vaig poder assistir.

Avui, us faig un enllaç al seu bloc, on hi ha tota la crònica i uns vídeos que té penjats a YouTube.

Florenci, espero veure’t aviat actuant per aquí o per escenaris majors!

Et desitjo molt èxit amb el llibre.

He de dir que per ara no sóc la seva "mànager" però no ho descarto. Apa!

Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya.

L’any passat vaig anar a la presentació del llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya.

Em va agradar l’exposició que l’autora Mireia Galindo Solé va fer del seu llibre. He de confessar que fins avui no l’he pogut començar a llegir.

El llibre analitza quantes llengües s’escolten a les hores del pati a les escoles de Catalunya, en quina llengua expliquen els acudits o canten els nostres nens i nenes.

En el resum de contraportada hi podeu llegir:

Saber què parlen i com parlen les futures generacions de catalans ens permet saber alguna cosa més sobre la salut actual del català i, el que és més important, ens dóna pistes per intentar millorar-la. Les llengües en joc, el joc entre llengües és un llibre que evita caure tant en el rebentisme («els docents no se'n surten de catalanitzar») com en el catastrofisme («el català retrocedeix arreu i poca cosa s'hi pot fer»), i, en comptes de plorar i lamentar-se, proposa iniciatives per fer que el català visqui durant molts anys més...

Èquili qua!

Dijous 14 de maig, a les 7’30 de la tarda, l'escriptor i amic Florenci Salesas presentarà el seu nou llibre Èquili qua!

Lloc: Al bar El Cable de Sitges.

Editat per l’editorial i associació cultural gracienca La Olla Expréss

Presento ISKANDER al Pla

Dijous 7 de maig a les 8 del vespre presentaré ISKANDER a la llibreria Pla de la Calma de Cardedeu, serà un gran repte per a mi perquè mai n'he fet cap de gènere fantàstic.
Ja veieu que aquests dies he escrit poc al bloc i és perquè estic preparant el tema.
Com podeu comprovar en el seu web, aquestes dues autores no paren de treballar i fer gires literàries.

Esteu convidats!!!

Exposició de pintures

Del pintor granollerí Eduard Albert Arimany

Inauguració de l’exposició:
Dissabte 23 de maig a les 6 de la tarda, i el diumenge 24 a les 11 del matí a la sala d'Exposicions de les Dependencies Municipals
Horaris per visitar l’exposició:
de dilluns a divendres de 6 a 8 de la tarda, dissabtes d' 11 h. a 2 del migdia. i de les 6 a les 8 de la tarda.
Des del 21 de maig al 7 de juny de 2009
Carrer Sant Pere, 29-31
Calafell - Platja

Poema de maig

Avui, mirant fotografies antigues m'he inspirat.
Aquest petit poema ha crescut mentrestant mirava la mirada neta i clara d'una nena, ara ja dona.

Seguim amb les exposicions

Aquest cop, del jove pintor Àlex Santafè de Granollers
Inauguració i col·loqui dia 9 de maig a 2/4 de vuit del vespre a l'Espai Art i cultura de les instal·lacions del Club Tennis "El Pancho"
Argentona

Va de cuina fàcil

PATATES FARCIDES

Com ja sabeu una de les moltes aficions que tinc és la cuina.

Gaudeixo remenant inventant plats, encara, que com podeu veure avui n’he fet un que ja està inventat des de fa mil anys.

Primer he bullit amb aigua salada les patates amb pell, les he partit per la meitat (amb part del seu interior, un carbassó i una ceba he fet puré de verdures pel primer plat).

Pel farciment de les patates: mig pebrot vermell, un porro, una albergínia, quatre tomàquets madurs i dues llaunes de tonyina.

Per la cobertura: salsa beixamel, formatge ratllat, gratinat i llest!

L'escriure

Hi ha molta gent que em diu que no saben com puc escriure tant, com puc dur tants blocs i temes al cap.
- No! Els dic jo, si faig poca cosa.
Aquestes preguntes em fan rumiar i penso que estic contenta de tenir els anys que tinc, perquè essent tant activa com sóc, si hagués nascut en aquesta època em diagnosticarien d’hiperactiva i aniria tot el dia dopada per prescripció facultativa. M’agrada però, poder tocar moltes tecles alhora.
La meva visió del món és molt àmplia i hi veig moltes coses per descobrir. No em calen els llargs viatges, en tinc prou amb l’absència de dolor, perquè el gaudi, ve tot sòl amb un somriure i una ploma per escriure.
Escriure, una felicitat petita, com li agrada dir al JM Tibau

Sant Jordi

Un Sant Jordi magnífic, el bon temps ens ha acompanyat aquest any.

Aquí us envio la meva flor. El llibre us l'haureu de compar.

Nosaltres tenim per llegir:

El meu ofici i La maternitat d'Elma.

FER LA PUTA I LA RAMONETA

Avui m'ha cridat l'atenció aquesta frase que m’han enviat els de RodaMots (els vaig descobrir llegint un apunt del bloc de l'Anna).
És una frase que mai no passa de moda. De persones d’aquest tipus me n’he trobat moltes al llarg dels anys, sobretot a la feina. Si en detectes alguna... ben lluny!

De la definició que em donen a Rodamots, us en deixo un tast. Si voleu ampliar-la podeu agafar l’enllaç que us durà al seu web.

FER LA PUTA I LA RAMONETA
Actuar amb duplicitat.

No sabràs mai com pensa ni què es proposa, perquè sap fer la puta i la Ramoneta per tal de quedar bé amb tothom i no comprometre’s.

Molt més que signar llibres

Un any més he estat convidada per la Llibreria Pla de la Calma a signar els meus llibres a la parada que tindrà a la Plaça de l’Església de Cardedeu.

Després de signar també em quedaré a ajudar a la Judith i el seu equip a vendre o embolicar llibres. Us diré un secret... a mi, en realitat, m’hagués agradat ser llibretera. Cada any, durant una jornada, puc jugar a ser-ho.
Si em veniu a veure us faré de venedora però, us heu d’identificar perquè estic tant absorta despatxant que no tinc temps ni d’aixecar el cap.

Us espero!

Què tenen en comú un fadrí-na i un padrí-na?

Aquí us deixo les definicions de l’Enciclopèdia Catalana
padrí –ina
fadrí-ina

Vull dir-vos que he quedat parada quan he llegit a la definició del diccionari que un/a padrí/na contreia l’obligació d’educar cristianament a l'infant apadrinat a falta dels pares.
Creia que els padrins eren com uns tutors legals per si els pares faltaven però, no sabia que ho haguessin de fer sota cap condició religiosa. Cada dia n’aprenc una de nova.

Per cert, us deixo a vosaltres veure que tenen en comú el fadrí-na i el padrí-na.

Mireu-vos aquest vídeo de TV3 està força bé.

Qui és la Judith?

Aquí podreu veure una entrevista que li van fer a la Judith però, us he de dir que és molt més del que ella modestament explica sobre el seu treball.

Per saber qui és la Judith l'heu d’anar a conèixer personalment perquè de fet la Judit, és la JUDITH amb majúscules.

http://www.vimeo.com/3237888

Bacallà amb panses. Bon profit!

Avui tinc mandra de fer les fotografies mentrestant faig el dinar. He vingut a Youtube i m'ha agradat aquest vídeo que us penjo.



I mireu quina Fideuà. Hum!!!

La mirada del noi desconegut

La figura esculpida en pedra d’aquest noi desconegut, al menys per mi, m’ha cridat l’atenció avui. M’hi he acostat per veure si al peu del seu pedestal hi havia quelcom que m’indiques qui era o què hi feia allà però, no hi havia res, ni una dada. L’he mirat de dalt a baix i he observat la seva relaxada postura mirant al cel prop de l’església d’Orrius. Algú sap qui és?

Són si fa o no fa tres quarts de sis

A casa sempre s’ha fet servir "el quart i el mig quart" per dir l’hora. Ara tot i tenint algun rellotge digital segueixo dient les hores com les deien els avis. M’agrada.

Avui el meu company de feina, en Josep M. m’ha passat una adreça web per posar-me el rellotge català al bloc. Mireu, ja no m’he sentit tant extravagant fent servir quarts i hores! No dec estar tant passada de moda com això.
Us deixo l’adreça per si voleu donar-hi un cop d’ull.