En Víctor Pàmies ha tingut l'amabilitat d'informar-me que hi ha un altre homenatge a la xarxa. Aquest cop és Salvador Espriu.
Un any més us penjo la felicitació (Accèssit al VI Concurs Poètic de Nadales de Poesia Viva. Igualada, desembre de 2009)
(fotografia propietat del web de la Fira)
Amb certa tristor veig allunyar-se cada cop més a la castanyada de les nostres vides, al seu lloc unes carbasses foradades envaeixen els aparadors de les botigues. Què bonics els colors amb els que els vestien! El groc i el marró de les fulles de tardor acompanyats amb cistells de castanyes, moniatos i safates de panellets.Mai es diu prou t’estimo.
Escatimem al cor paraules,
perquè hem perdut
l’espontaneïtat de l’infant.
Tossuts ens perdem en l’espessor,
d’un bosc de silenci i restem muts,
sense escoltar al vent que ens repeteix
t’estimo. El teu t’estimo.
I, és que no ho diem prou!
O, no ho diem gens.
Alguna cosa ens pren el mot
dels llavis amb el temps.
Però, ho dic avui pare, avui crido per dins
de les entranyes que t’estimo i t’he estimat.
Sense vergonya, sóc gran.
Murri, em diries somrient,
que no cal que t’ho digui,
perquè ja ho saps.
Però sona bé, oi pare?
Dedicat al meu amic JM
El dijous de la propera setmana, 15 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Gralla de Granollers hi haurà un recital poètic amb acompanyament musical. Es recitaran poesies del poeta i amic, Joan Asensi Barberà i de meves (algunes del meu nou poemari, que encara no està a la venda).
|
fotografia propietat de Viquipèdia
Recordeu que demà 10 d'agost, a les 20:30h, tindrà lloc la presentació del llibre Totes les baranes dels teus dits, de l’de l'Editorial Petrópolis. Una proposta de Jesús M. Tibau.
El llibre col·lectiu amb el que en Jesús va engrescar a més d'una cinquantena de persones (entre elles, jo) a participar-hi amb un poema.
Dir-vos també que ara l’inclouré dins el bloc Tocats per l’art d’escriure
Gràcies Jesús, fins demà!
Ahir a
Trobador i Joglar va ser el títol del recital amb el que el poeta Josepmiquel Servià va participar en la Jornada de portes obertes que oferia ahir el Museu.
Servià ens deleità amb alguns dels seus poemes (lírics i humorístics).
Poemes dels llibres: Jerarca de la Llum, La Barca encesa, La cala dels somnis i del seu últim (en curs de publicació) Wisqui sense gel, tots ben acompanyats de peces de Jazz interpretades per Ricard Parera (saxo i flauta travessera) i Andreu Gil (piano).
Un recital que m’hagués sabut greu perdre.
La llengua no té ossos però en trenca de molt grossos, aquest refrany el deien els grans de casa. En Víctor Pàmies en el seu refranyer hi té recollit aquest: la llengua fa més mal que cap punyal
M’ha vingut al cap després de veure com una i una altra vegada la premsa furga i furga.
Fa uns dies la infermeria va ser el seu objectiu, ara toca als bombers...
Sense cap més comentari
Una cançó recuperada que cantaven els avis. Segurament hi deuen haver més versions. Ja direu.
Mira Pepet, vigila l’amo
que mentrestant faré un “cigarro”
si l’amo ve, fes-me un xiulet,
que de seguida, que de seguida,
farem paret...
L’amic Florenci Salesas va fer la presentació del llibre Èquili qua! i no hi vaig poder assistir.
Avui, us faig un enllaç al seu bloc, on hi ha tota la crònica i uns vídeos que té penjats a YouTube.
Florenci, espero veure’t aviat actuant per aquí o per escenaris majors!
Et desitjo molt èxit amb el llibre.
He de dir que per ara no sóc la seva "mànager" però no ho descarto. Apa!
L’any passat vaig anar a la presentació del llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya.
Em va agradar l’exposició que l’autora Mireia Galindo Solé va fer del seu llibre. He de confessar que fins avui no l’he pogut començar a llegir.
El llibre analitza quantes llengües s’escolten a les hores del pati a les escoles de Catalunya, en quina llengua expliquen els acudits o canten els nostres nens i nenes.
En el resum de contraportada hi podeu llegir:
Saber què parlen i com parlen les futures generacions de catalans ens permet saber alguna cosa més sobre la salut actual del català i, el que és més important, ens dóna pistes per intentar millorar-la. Les llengües en joc, el joc entre llengües és un llibre que evita caure tant en el rebentisme («els docents no se'n surten de catalanitzar») com en el catastrofisme («el català retrocedeix arreu i poca cosa s'hi pot fer»), i, en comptes de plorar i lamentar-se, proposa iniciatives per fer que el català visqui durant molts anys més...
Dijous 14 de maig, a les 7’30 de la tarda, l'escriptor i amic Florenci Salesas presentarà el seu nou llibre Èquili qua!
Del pintor granollerí Eduard Albert Arimany
