L'escriure

Hi ha molta gent que em diu que no saben com puc escriure tant, com puc dur tants blocs i temes al cap.
- No! Els dic jo, si faig poca cosa.
Aquestes preguntes em fan rumiar i penso que estic contenta de tenir els anys que tinc, perquè essent tant activa com sóc, si hagués nascut en aquesta època em diagnosticarien d’hiperactiva i aniria tot el dia dopada per prescripció facultativa. M’agrada però, poder tocar moltes tecles alhora.
La meva visió del món és molt àmplia i hi veig moltes coses per descobrir. No em calen els llargs viatges, en tinc prou amb l’absència de dolor, perquè el gaudi, ve tot sòl amb un somriure i una ploma per escriure.
Escriure, una felicitat petita, com li agrada dir al JM Tibau

Sant Jordi

Un Sant Jordi magnífic, el bon temps ens ha acompanyat aquest any.

Aquí us envio la meva flor. El llibre us l'haureu de compar.

Nosaltres tenim per llegir:

El meu ofici i La maternitat d'Elma.

FER LA PUTA I LA RAMONETA

Avui m'ha cridat l'atenció aquesta frase que m’han enviat els de RodaMots (els vaig descobrir llegint un apunt del bloc de l'Anna).
És una frase que mai no passa de moda. De persones d’aquest tipus me n’he trobat moltes al llarg dels anys, sobretot a la feina. Si en detectes alguna... ben lluny!

De la definició que em donen a Rodamots, us en deixo un tast. Si voleu ampliar-la podeu agafar l’enllaç que us durà al seu web.

FER LA PUTA I LA RAMONETA
Actuar amb duplicitat.

No sabràs mai com pensa ni què es proposa, perquè sap fer la puta i la Ramoneta per tal de quedar bé amb tothom i no comprometre’s.

Molt més que signar llibres

Un any més he estat convidada per la Llibreria Pla de la Calma a signar els meus llibres a la parada que tindrà a la Plaça de l’Església de Cardedeu.

Després de signar també em quedaré a ajudar a la Judith i el seu equip a vendre o embolicar llibres. Us diré un secret... a mi, en realitat, m’hagués agradat ser llibretera. Cada any, durant una jornada, puc jugar a ser-ho.
Si em veniu a veure us faré de venedora però, us heu d’identificar perquè estic tant absorta despatxant que no tinc temps ni d’aixecar el cap.

Us espero!

Què tenen en comú un fadrí-na i un padrí-na?

Aquí us deixo les definicions de l’Enciclopèdia Catalana
padrí –ina
fadrí-ina

Vull dir-vos que he quedat parada quan he llegit a la definició del diccionari que un/a padrí/na contreia l’obligació d’educar cristianament a l'infant apadrinat a falta dels pares.
Creia que els padrins eren com uns tutors legals per si els pares faltaven però, no sabia que ho haguessin de fer sota cap condició religiosa. Cada dia n’aprenc una de nova.

Per cert, us deixo a vosaltres veure que tenen en comú el fadrí-na i el padrí-na.

Mireu-vos aquest vídeo de TV3 està força bé.

Qui és la Judith?

Aquí podreu veure una entrevista que li van fer a la Judith però, us he de dir que és molt més del que ella modestament explica sobre el seu treball.

Per saber qui és la Judith l'heu d’anar a conèixer personalment perquè de fet la Judit, és la JUDITH amb majúscules.

http://www.vimeo.com/3237888

Bacallà amb panses. Bon profit!

Avui tinc mandra de fer les fotografies mentrestant faig el dinar. He vingut a Youtube i m'ha agradat aquest vídeo que us penjo.



I mireu quina Fideuà. Hum!!!

La mirada del noi desconegut

La figura esculpida en pedra d’aquest noi desconegut, al menys per mi, m’ha cridat l’atenció avui. M’hi he acostat per veure si al peu del seu pedestal hi havia quelcom que m’indiques qui era o què hi feia allà però, no hi havia res, ni una dada. L’he mirat de dalt a baix i he observat la seva relaxada postura mirant al cel prop de l’església d’Orrius. Algú sap qui és?

Són si fa o no fa tres quarts de sis

A casa sempre s’ha fet servir "el quart i el mig quart" per dir l’hora. Ara tot i tenint algun rellotge digital segueixo dient les hores com les deien els avis. M’agrada.

Avui el meu company de feina, en Josep M. m’ha passat una adreça web per posar-me el rellotge català al bloc. Mireu, ja no m’he sentit tant extravagant fent servir quarts i hores! No dec estar tant passada de moda com això.
Us deixo l’adreça per si voleu donar-hi un cop d’ull.

CATOSFERA 2009

Ponència d’Enrique Dans el dia de la inauguració

Les segones Jornades de la Catosfera (Cdigital) van reunir prop de 500 persones (segons els organitzadors) a La Troca, a l'antiga i remodelada fàbrica tèxtil Roca Umbert de Granollers. Enguany la segona edició ha superat la de l'any passat.

Amplia la notícia al diari Nou9

Repartint poesia

(fotografia de Vilaweb)

La UNESCO al 1999 va establir el 21 de març com a dia mundial de la poesia per fomentar-ne la lectura, la redacció, la publicació i l’ensenyament, i donar un nou reconeixement i impuls als moviments poètics...

Llegit a VilaWeb-Diari electrònic per a més informació prem l’enllaç.

POETES I PALLASSOS

Us deixo informació sobre aquest acte per si us pot interessar.
Data: 1 d'abril de 2009

Recital de poemes de: Montserrat Rodés, Pau Gener Galin, Jordi Nopca, Marta Darder, David Castillo, Jesús Lizano, Gerard Quintana, Patríca Tosquella, David Ymbernon, Marc Romera, Ivette Nadal, Josep Pedrals, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Francesc Gelonch, Anna Aguilar-Amat, Albert Garcia-Elena i Tomàs Arias.
Pallassos: Vichy Soise, Diana Gadish, Edu Rodilla, Jaume Mateu (Tortell Poltrona).

Organització: Grup Barcelona d’Amnistia Internacional i QUARKpoesia
Més informació

Diccionari del Català Col·loquial

2.400 paraules paraules i expessions col·loquials recull el nou Diccionari del català ­col·loquial, editat per Enciclopèdia Catalana i el Grup Flaix i que dimarts es va presentar al Palau Robert de Barcelona segons informa el diari elPeriodico.
M’agrada la idea.

Exposició fotogràfica a Cardedeu

Em plau anunciar-vos que durant aquest mes de març podreu veure l'exposició de fotografies de Narcís Civil i Mascaró que porta per títol IMPRESSIONS QÜOTIDIANES.

Un petit recull fotogràfic de tema social i nocturn.

Si no fos la seva representat us podria dir que m'encanten i que espero que a vosaltres també.

Lloc:

Sala B-Art de la Llibreria Pla de la Calma de Cardedeu

IN MEMORIAM

Dia 8 de Març

Segona Edició de les Jornades de la Catosfera

Avui m’he assabentat pel bloc de Víctor Pàmies que a Granollers s’està preparant la Segona Edició de les Jornades de la Catosfera pels dies 27,28 i 29 de març de 2009.

Us deixo aquí la informació per si us hi voleu apuntar.

La meva pastisseria

Coca al meu aire
Dilluns passat vaig començar el curset de pastisseria, la professora feia tres postres sofisticats a l’hora i la veritat al principi de la classe m’embolicava.

Vaig quedar una mica parada perquè jo creia que podria fer pràctiques, o sigui seguir els seus passos, però no, només es podia mirar i preguntar.
Les postres feien molt bona pinta i la degustació final també.

Però, ja veieu, tot i que la "profe" va dir que ara els pastissos i coques tradicionals ja no es fan gaire, avui, com veure-ho, no he estat per romanços i he anat per feina amb una coca clàssica amb un toc de maduixots.

Ingredients:
4 ous
200 de farina
1 sobre de llevat Royal
150 de sucre
Ratlladura de llimona
Un grapat de pinyons
Un cullerada de mantega fosa
Maduixots tallats per la meitat

Tot remenat i al fon...

Vagi de gust!

Pensaments

Fragments del poema de Joan Asensi Barberà

Ahir em vas fes saber que m'estimaves.
Dos rodolins amb salabror de mar
van endolcir les lletres i el meu cor.
Sobre el teu nom es va escampar la tinta.

Avui t'he vist més refulgent que mai:
com un sol de diumenge en ple solstici.

M'acostaré al paper amb el pensament i el cor.
La font de les paraules rajarà
per la negra punxada del meu llapis.
Tu seguiràs les fines passes dels revolts
calcant amb la mirada tots els mots...

Adéu Pepe Rubianes

Avui els diaris s’acomiadaven de Pepe Rubianes que ens ha deixat al mati a causa d’una malaltia. El primer que he fet ha estat cercar un vídeo a YouTube i també m’he recordat del seu llibre Me’n vaig.
Adéu Pepe, et trovarem a faltar.
Enllaç del diari AVUI

CUCS

Et diran que no els agraden

els llibres que tant estimes

(en realitat voldrien dir-te

que no els agraden els teus poemes,

o com respires, o el gest més innocent

o la teva mirada més simple).

T'ho diran i aconseguiran

que també tu et sentis un cuc

fent bon àpat del teu propi cadàver.

Et diran...

Fragments del poema CUCS de Marta Passarrodona. Poemes 1969-2007: Antologia

Una pregunta interessant

Ja fa temps que veiem que molts dels nostres coneguts ens envien invitacions per formar part de Facebook.
A mi no m’atreu gens, no dic que d’aquesta aigua no en veuré, però si que de moment la deixaré córrer i més amb totes les notícies que surten últimament a la premsa, com per exemple aquesta que us deixo aquí d’elPeriodico.cat.

Avui navegant he topat amb aquesta reflexió: Està matant el facebook als blogs personals? i la fa Josep Maria Marimón en el seu bloc personal.

XXVII Premi de narrativa 2009 de Ribera d'Ebre

Per aquells lletraferits que encara els hi agradi competir, els deixo aquí les bases del XXVII Premi de narrativa que convoca l'Ajuntament de Vinebre.

La Judith del Pla ha tingut l'amabilitat de enviar-me la informació per si en volia fer difusió.

Sort!

Cuina "de l'autor": Panada a l'estil Josep Maria

Què hi pot haver millor que compartir les nostres aficions culinàries envoltats de companys de feina.

Avui ha estat en Josep Maria qui ens ha sorprès amb aquesta magnífica panada feta amb pasta de full i bons ingredients.

En Josep Maria ha descobert fa poc el món fascinant de la cuina i li vull dir que no ho deixi, que els companys i jo provarem les seves obres amb molt de gust!

Ingredients:
Dues làmines de pasta de full
Sofregit de tomàquet i ceba de Figueres
Pebrot vermell escalivat
Ou dur tallat a làmines
Olives farcides d’anxoves també tallades a làmines
Tonyina en llauna
El rovell d’un ou per pintar la massa

Preparació:
Esteneu una làmina de la massa sobre el marbre prèviament enfarinat (perquè no s’enganxi).
Afegiu-hi a poc a poc els ingredients col·locant-los al vostre gust.
Tapeu amb la segona làmina el farciment i segelleu els costats ajudant-vos amb una forquilla.
Després pinteu el sobre de la panada amb el rovell i un pinzell.

No oblideu que per en acabar cal afegir-hi un bon polsim d’il·lusió, ingredient del tot indispensable!

Sabreu que està cuita quan veieu la pasta torradeta i en sentiu la bona flaire que desprèn. Hum!

Mireu al cap de cinc minuts com ha quedat.

Apte per a llaminers/res

M’he apuntat a un curs de pastisseria. No, no patiu que no és en línia!

Ja fa un temps que molt discretament hi ha gent que voldria que me n'anés a pastar fang. No entraré en detalls, tot i que sóc conscient que avui en dia el "marro” és el que ven més, he, he.

Bé, de fet pastar fang m’ha encantat sempre, però quan ho he provat, el recipient m’ha sortit tort i m’he descoratjat per aquest motiu, sempre m'he decantat més cap al dibuix o l'escriptura.

Tot i això em vaig preguntar quina tasca hi havia semblant a la de pastar fang... I, de cop ho vaig veure clar: pastar aigua i farina...

Així que a partir del mes de març pastaré i us donaré la tabarra amb les meves obres d’art pastisseres. Segurament de cada obra dolça en sortirà una poesia. Hum! Quina combinació.

Avui en dia, no es pot dir blat...

Segons un article que he llegit a la revista Consumer, a Espanya l’any passat s’hi van plantar més de 100.000 hectàrees de blat modificat genèticament. També diu que a Catalunya i Aragó s’hi cultiven el 80% de las hectàrees de blat plantades a Espanya.

M’ha xocat la notícia pels anuncis de menjar ecològic que està defensant el govern català, o, ho he somniat?
He trobat aquest enllaç per si voleu ampliar el tema.

..............................................................................................encara que estigui al sac i ben lligat.

Ha fet un any

Avui, com molts dies, he entrat al Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana en línia, i he vist que hi havia una espelma anunciant el seu primer aniversari. M’ha fet gràcia, vés per on!
A mi particularment em va de meravella poder consultar-lo mentrestant treballo a l’ordinador.

Vatua l'olla!

Vatua l'olla!

Ja veieu que segueixo amb la recuperació de frases familiars, aquesta l'havia escoltat moltes vegades a casa i avui no l'he trobat al diccionari català.

(clar si l'havia escrit amb "b")

Mireu que n'estaven d'enfadats quan la deien!

Tots sabem el seu significat però, qui sap on puc fer la recerca?

Hum, ja sabia que picarieu! Gràcies pels comentaris, ja tenim el canvi fet.

Vatua l'olla!

M'agrada com sona!

Va de cuina: Papuecas una recepta de la mare de'n Manel

Avui en Manel ha portat a l'hora d'esmorzar, Papuecas, les postres amb les que ens obsequia la seva mare de tant en tant.

L’hi he preguntat la recepta i així una mica de memòria m’ha dit els ingredients. Amb el seu permís us la deixo aquí per si us ve de gust provar de fer-ho.

M’ha comentat que la recepta s’assembla molt a la de fer xurros i jo hi he posat la meva cullerada. Clar que, podria ser que demà quan llegeixi el post hagi de fer algun canvi.

2 gots d'aigua
1 got de farina
½ got de sucre
1 ou sencer
1 sobre de llevat en pols
canyella en pols
un polsim de sal
sucre llustre
oli d’oliva per fregir

Barregeu el llevat en pols i la farina.
Poseu en un vol la llet i/o l'aigua, el polsim de sal, l’ou, el sucre i incorporeu a poc a poc la farina ben remenada perquè no se us facin grumolls fins a convertir-ho en una pasta.

Després feu boles amb una cullerada sopera i fregiu-les amb l’oli d’oliva ben calent.

Un cop fregit les deixeu damunt de paper absorbent i les empolvoreu amb canyella en pols i sucre llustre.

Bon profit!

Dones i violacions

(fotografia propietat d' el Periódico)

Avui he tornat a llegir en un article del dia 31 de gener de 2009, que va sortir publicat al diari el Periódico, i que per desgràcia no és el primer cop que el llegeixo, que parla de les violacions a dones que han estat drogades pel seu agressor.

Explica que l’Hospital Clínic de Barcelona ha fet un estudi sobre el tema i en farà un protocol. Sembla ser que pensen posar fil a l’agulla però, i les campanyes informatives adreçades a la prevenció? Al menys a nosaltres ens van advertir que hi havia l’home del sac i que podia adoptar qualsevol personalitat.

Ara mateix he llegit aquest altre article sobre el mateix tema. Aquí

"Som ànimes i anem de cos en cos"

Avui he llegit al el Periódico l’entrevista que Gaspar Hernàndez li fa a Brian Weiss. Psiquiatre especialista en teràpia regressiva on diu que el Dr. Brian atén gairebé 4000 pacients als Estats Units. Aquest any ha estat convidat al III Fòrum de l’excel·lència a Barcelona junt amb Àlex Rovira i Janet Bray Attwood. 

Tot plegat m’ha cridat l’atenció, tot i que em cansa pensar que potser no tinc repòs. Serà l’edat?

Vosaltres havíeu sentir a dir als avis: val més creure-ho que anar-ho a veure? Per si de cas, el proper cop m'hi miraré a l'hora d'encarregar el vestit de carn i os.

De moment a mi el que m’ajuda a trobar la felicitat (o millor dit les petites felicitats com li agrada dir a JM Tubau que escriu tenim un racó dalt del món), entre d’altres coses, és un bon plat de mongetes del ganxet i un tall de cansalada viada. Digueu-me superficial però, hum!

Em llegeix algú?

Toc-toc... seria l'onomatopeia que faria servir per trucar la porta d’un bloc. Al meu sé que de tant en tant hi passen visites perquè m’hi deixen algun comentari i m’alegra el dia.

No entraré en la qüestió de si em llegeix algú o no, de si escric ni el perquè o per a qui ho faig. Altres blocs toquen el tema i cadascú té els seus motius.

Penso que és molt agradable visitar i llegir els blocs d’amics o coneguts que has o t’han enllaçat, i passejar per la varietat de temes que toquem uns i altres.

Gaudeixo molt més llegint blocs, que llegint la premsa, sobretot perquè puc triar el tema que em motiva aquest dia en concret. Estic una mica tipa de que tots els diaris posin gairebé tots els titulars iguals, que el tema sigui comú i que hagi de llegir tantes i tantes desgràcies de cop. Per estar informada prefereixo escoltar de bon matí la ràdio, on no veig sang i fetge.

Els blocs em donen l’oportunitat de tenir informació i temes “a la carta” com la TV3. Què vull més?

Clar, que si em llegiu estic més que contenta i vull que sapigueu que us llegeixo, encara que no tots alhora!

Toc-toc... hi sou?

Per reflexionar

Hikikomori: adolescents que decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys. Televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb videojocs són la seva única motivació. Però, tot i aquesta renúncia a la vida, fora, la vida segueix endavant...

Interessant obra per reflexionar, ho dic sobretot, perquè demà us fixeu amb el tipus de regals que rebran els menuts.

Al teatre La villarroel

Més informació a YouTube on hi ha uns reportatges de 30 minuts dignes de veure.

Homenatge a Joan Brossa 2008

Tot va començar un dia que vaig rebre un correu del famós blocaire “VP” on em convidava a participar en l’homenatge a Joan Brossa.
He de confessar que coneixia poc l’obra de Brossa i primer vaig haver de fer recerca.

Immediatament em va agradar la idea i em vaig posar a fer proves de cartells que els vaig anar enviant per si en volien triar algun.

L’endemà em va fer gràcia veure’ls penjats a l’ABLOCCEDARI que aleshores tot just era un petit projecte.

Al cap de pocs dies, em vaig esglaiar perquè diversos genis feien les seves aportacions i em vaig empetitir com una formigueta amb un gra de blat a la boca però, ja ho havia fet!

He anat veient com el bloc ha anat creixent i entre totes les obres hi ha també el meu gra de blat.

Aquí us he penjat un dels cartells que vaig fer per l’homenatge i aquesta poesia que m’agrada molt.

La poesia és un joc on,

sota una realitat aparent,

hi apareix una altra d’insospitada
Joan Brossa


Ep! Ara he vist l’ABLOCCEDARI a la premsa!

El tió i els seus regals

(fotografia de l'Elena)

Certament aquest any el Tió no ha estat com altres anys, al menys pel que fa al nostres petits nebots, als que veiem a vegades menys del que hauríem o ens agradaria fer. No poso excuses, o potser si, quan dic que el temps ens pren vida familiar, encara que si ho rumio bé, crec que no el sabem prioritzar prou i deixem per a la propera setmana coses que podríem fer aquesta.

Deia, que aquest any, he vist als nens sense aquella guspira tan bonica al seus ulls (i no perquè s’hagin fet més grans). Realment el que em va sobtar més va ser trobar-los amorrats a la pantalla de la televisió totalment aliens a l’esdeveniment i jugant a un partit de futbol.

Els grans preparaven les coses, i ells semblaven abduits per la pantalla. Ho dic perquè els vaig observar, i crec que si no hagués estat per l'interès dels pares i avis, que van anar a picar també el Tió fent gresca, ells haguessin continuat jugant a la maquineta “tonta”.

En general la vetllada va ser agradable, compartir moments amb cosins, tiets i sogres sempre resulta enriquidor i veure a la mainada com creix d’un any a l’altre et fa pensar que la vida s’ha d’aprofitar. És per aquest motiu que em costa veure que, hi ha qui prefereix una immersió multimèdia a un bon joc amb paraules i rialles de veritat.

Cal pensar-ho tot això, sobretot el grans a l’hora de fer els regals...

Ep! Al anar a tancar el post he vist que l’Elena, una petita i gran artista, m’ha enviat una fotografia al bloc de petitsigransartistes amb un tió de plastilina fet per ella.

Això m’ha animat de nou, veig que encara hi ha Tions tradicionals!

La vida a tragos. Historias de Guatemala

Ahir vaig anar a la presentació del llibre La vida a tragos. Historias de Guatemala, presentat per Jordi Casabona epidemiòleg i director del CEEISCAT i president de Fundació Sida i Societat i per Jaume Font, director executiu de la Fundació.

L’acte el va organitzar Judith Cobeña, presidenta de l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya, i que, a més ara és l’ànima de la Llibreria Pla de la Calma de Cardedeu.

El fotògraf Juan Carlos Tomasi capta l’essència les vides de les dones que es veuen abocades a treballar en l' “ofici” del sexe a un poblet a pocs kilòmetres de Guatemala i que té una de les taxes més altes de VIH del país.

Tot i que Bru Rovira hi ha posat el text, per a mi els ulls de les joves, els racons del prostíbul, l’entorn on conviuen parlen per si sols.
L’exposició tant de Jordi Casabona com de Jaume Font va ser molt i molt interessant. El treball que hi duen a terme em va semblar magnífic.

Durant la presentació, es va anar creant un caliu humà que va envoltar la sala donant peu a la participació dels assistents fins el punt de semblar més una tertúlia que una presentació. En fi, un plaer.

Homenatge a Martí i Pol

Com ja sabeu m'agrada molt M. Martí i Pol, i ara que he descobert que puc penjar vídeos des de la TV3, us deixo el que li van fer el dia del seu homenatge.

“Que Santa Llúcia et conservi la vista”

Fotografia de Viquipèdia

Avui 13 de desembre és Santa Llúcia patrona de les modistes. La Nit de Santa Llúcia també és el nom amb que es coneix la Festa de les lletres catalanes que des del 1951 se celebra aquesta nit. Per a més informació veure Viquipèdia.

Jo, per celebrar-ho sense ser modista, he anat a veure, tal com us vaig dir, la paradeta de Patchwork que la meva amiga Hermínia i la seva germana tenen instal·lada a la Fira de Nadal a Cardedeu.
Us en porto unes bones fotografies tot i que no hem pogut retratar-ho tot perquè tenia la parada ben plena de clients.

Tot passejant hem torbat també a la pintora Eulàlia Pallarés que ja fa pocs dies us vaig mostrar alguns quadres que va exposar a la SalaB art de la llibreria Pla de la Calma.

Avui exposava amb dues pintores més: la Montse Crivillé i la Ursula Lockley. Us penjo alguns dels seus treballs. Per si us pot interessar, us diré que tant l’Eulàlia com la Ursula m'han dit que fan retrats per encàrrec.

No m’he pogut resistir d’anar a veure la parada de les joguines artesanes Rocanegra on com podeu veure a les fotografies les seves joguines i altres estris de fusta son un verdader tresor.
Una bicicleta de dues rodes feta de fusta, penjada al fons del tendal m’ha cridat molt l’atenció, jo havia vist tricicles de fusta però bicicletes mai.

Abans de marxar, he fet un repàs per la parada dels formatges artesans i hem anat cap a casa, perquè demà toca el segon repàs...

Les paraules de la iaia

De tant en tant em venen paraules que fa molt temps que no he sentit a dir. Llavors em ve a la memòria que les deia l’àvia i penso que m'agradaria molt poder-ne fer un recull.

Avui he recordat la paraula basseta.

La definició de l’Enciclopèdia Catalana hi diu: cadireta baixa destinada a les criatures petites, amb barana, amb un forat rodó al seient, que permet de col·locar-hi un orinal.

Fragment

L'Hermínia a la fira de Nadal de Cardedeu

DIES 12,13,14 DE DESEMBRE

La meva amiga Hermínia aquest any gaudirà d’un petit espai a la Fira de Nadal de Cardedeu. Ella és una artista de l’agulla. Fa Patchwork.

Aquí us he penjat un petit tast dels seus productes que, com veieu no són de menjar, però omplen molt bé qualsevol espai de la casa.

Són un bon regal de Nadal perquè n’hi ha per a totes les edats: vànova per a nadons, vànova per renovar la del vostre dormitori, coixins nous pel sofà i fins i tot com podreu veure un petit betlem per fer caliu aquest dies tant especials.

L’Hermínia, és molt tímida per fer-se propaganda, sort que em té a mi de representant. Bé, prou de xerrameca.

Aneu-hi! Veieu els seus treballs i doneu-li records de part meva...

Descobrint món

Ahir hi va haver excursió a Can Bajalou (Orís-Osona). Un restaurant emmarcat dins un bell paratge, amb un menjar casolà d’aquell que tant enyorem dels nostres avis i aquella pau dolça que dóna la muntanya a l’hivern.

Volia cercar-vos informació per penjar al post i francament m’ha resultat molt difícil. He anat a Google i fins i tot a l’Enciclopèdia Catalana llegiu a l'enllaç el que hi he trobat.

Ja veieu que avui, us podré fer un reportatge molt poc documentat, perquè ahir no vaig preguntar res a la gent del restaurant pensant que la xarxa n’aniria plena.

Us he de dir, que m’hi van portar una colla d’amics que en son clients habituals. Els amos son una gent molt agradable i acollidora. Us recomano que hi aneu però, pel que vaig veure val més que reserveu taula.

Quan hi torni ho faré bé i duré paper i llapis. M’he quedat amb les ganes de saber tota la història d’aquesta masia i els seus voltants.

Presentació d'un nou bloc

Amb el suport de la Fundació Oncovallès, m’he atrevit a engegar un nou projecte. Un projecte que em fa molta il·lusió perquè va adreçat als menuts.

Vaig explicar la meva idea als col·laboradors i em van encoratjar tirar-lo endavant. Certament, us diré que em feia una mica de por, primer perquè semblava que anava molt justa de temps i segon perquè de cop se’m va fer molt gros.
Vaig trucar a la Carme d'Oncovallès i li vaig exposar els meus dubtes.
Les seves raons donades amb el seu entusiasme innat, van esvair tots els interrogants.
No sabem si tindrà acceptació el concurs però, si no ho provem no ho sabrem.

Dels col·laboradors que us en puc dir, només va caldre fer la proposta i “plas”! Aquí els teniu, al meu costat. Gràcies Carme, Judith, Rosa.

El futur del bloc el veig amb molta vida, els objectius son petits i sense pretensions, només vol ser un espai per jugar i compartir pintura, contes, música...

Ja us ho aniré explicant.

http://petitsigransartistes.blogspot.com/

Joan Baptiste Humet: el meu petit homenatge

Fotografia del seu web oficial

M’hagués agradat que el meu post número 100 hagués estat una notícia alegre però, les coses són com són i crec que Joan Baptiste Humet es mereix ser portada ara d'aquest modest bloc.

Humet va ser el meu ídol durant anys, amb la seva cançó Gemma, amb la que em sentia plenament identificada i me la sabia de cap a peus.

Quants cops la varem cantar junts! Jo seguin-te escoltant el teu disc de vinil. I de segur a quantes flors vas donar perfum aquells temps.

Quines coses té la vida... Vaig poder parlar per telèfon amb la verdadera “Gemma” la seva germana, ara deu fer tres anys. Ella també fa molt poc temps va deixar-nos, de segur que ara es reuniran de nou.

Una forta abraçada Gemma i una forta abraçada Joan Baptiste per haver-me fet sentir flor quan més ho necessitava.

Us deixo un fragment de la seva cançó Gemma

No han passat pas gaires anys,

Gemma, que et vaig conèixer.

Va patir la mare tant

perquè poguessis néixer!

Què bonics eren els ulls que vas obrir,

que bonics, aquell setembre.

Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,

que feliç que hi ha estat sempre.

Gemma, guaita les flors,

guaita les flors

que son boniques.

Gemma, guaita les flors,

guaita les flors i no caminen

i tu ets la mes bonica...

Dia Mundial contra la SIDA

Un poema per reflexionar

Aquest cap de setmana m'han parlat d'Eduard Sanahuja. Us penjo aquí aquest poema seu.

No tinguis temptacions de jugador.
Que es reparteixin ells totes les cartes
i totes les victòries importants.
No vulguis competir, perquè perdràs.
Pensa que no n’hi ha prou de ser cavall
per triomfar a la cursa dels cavalls.
Al final de la cursa, de la nostra,
només hi haurà un balanç, dues preguntes:
qui has estimat, qui t’ha estimat a tu.