dissabte, 31 de gener de 2009

C. M. Horitzó



El Club Horitzó m’ha publicat un relat!!!!

El C. M. Horitzó és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la promoció i a la divulgació de l’activitat física i l’esport adaptat a les persones amb algun tipus de disminució, sempre amb una finalitat rehabilitadora i no només competitiva. És un club amb molts anys d’experiència i us convido visitar el seu web.

El fet de parlar-vos avui d’això, està relacionat amb una conversa que vaig tenir l’altre dia amb una persona d’una associació de malalts. Em comentava que cada cop és més difícil trobar voluntaris.
És una llàstima, recordo que jo, de joveneta, havia estat voluntària de la Creu Roja (i com jo, una bona colla de joves: noies i nois).
Havíem anat amb la guardiola pel carrer, havíem posat “banderetes” i venut cintes o “banderins” pels cotxes. També recordo, haver anat a fer companyia als avis d’una residència o a canviar llits d’hospital el diumenge al matí...

I, en tinc bons records, tant dels avís que m’explicaven la seva vida, com de l’agraïment de la gent de l’hospital. Em sentia realitzada. Mira per on! I no sabia que significava la paraula avorrir-se.

Ara, llastimosament, si no cobren, la majoria prefereix quedar-se a dormir (hi ha les seves excepcions, però pel meu voltant en conec pocs que facin voluntariat) o, potser és que no se'n fa prou campanyes?
Penso que ha de ser trist, haver d’omplir la vida amb jocs d’ordinadors, amb trucades absurdes als mòbils o fer pseudo esport davant de la pantalla de la TV.

En fi... Ho deixo aquí, cadascú faci la seva reflexió.
__________________

Dono les gràcies al club per publicar-me el relat i per fer-me reflexionar i valorar la tasca que estan fent.

Una forta abraçada

dimarts, 27 de gener de 2009

Als blocaires que segueixo



No us estrany veure que ha desaparegut la meva icona de l’apartat dels vostres seguidors. No és pas perquè hagi deixat de seguir-vos perquè estareu dins l’apartat de blocs d’amics o en enllaços que jo mateixa hagi fet.

Ja quan vaig enganxar-me a aquesta moda, no ho tenia clar però ho vaig fer per provar-ho. Ahir una xerradeta amb l’Anna em va fer decidir desfer aquesta opció.
Per què? Doncs perquè no em sembla just. Uns tants i altres tant pocs, o els hi poso tots o no n’hi poso cap, i per aquesta opció m'he decidit.
Blocaires, un segueixo llegint!

dijous, 22 de gener de 2009

"Som ànimes i anem de cos en cos"

Avui he llegit al el Periódico l’entrevista que Gaspar Hernàndez li fa a Brian Weiss. Psiquiatre especialista en teràpia regressiva on diu que el Dr. Brian atén gairebé 4000 pacients als Estats Units.
Aquest any ha estat convidat al III Fòrum de l’excel·lència a Barcelona junt amb Àlex Rovira i Janet Bray Attwood.
Tot plegat m’ha cridat l’atenció, tot i que em cansa pensar que potser no tinc repòs. Serà l’edat?

Vosaltres havíeu sentir a dir als avis: val més creure-ho que anar-ho a veure? Per si de cas, el proper cop m'hi miraré a l'hora d'encarregar el vestit de carn i os.

De moment a mi el que m’ajuda a trobar la felicitat (o millor dit les petites felicitats com li agrada dir a JM Tubau que escriu tenim un racó dalt del món), entre d’altres coses, és un bon plat de mongetes del ganxet i un tall de cansalada viada. Digueu-me superficial però, hum!

dimecres, 21 de gener de 2009

Em llegeix algú?

Toc-toc... seria l'onomatopeia que faria servir per trucar la porta d’un bloc. Al meu sé que de tant en tant hi passen visites perquè m’hi deixen algun comentari i m’alegra el dia.

No entraré en la qüestió de si em llegeix algú o no, de si escric ni el perquè o per a qui ho faig. Altres blocs toquen el tema i cadascú té els seus motius.

Penso que és molt agradable visitar i llegir els blocs d’amics o coneguts que has o t’han enllaçat, i passejar per la varietat de temes que toquem uns i altres.

Gaudeixo molt més llegint blocs, que llegint la premsa, sobretot perquè puc triar el tema que em motiva aquest dia en concret. Estic una mica tipa de que tots els diaris posin gairebé tots els titulars iguals, que el tema sigui comú i que hagi de llegir tantes i tantes desgràcies de cop. Per estar informada prefereixo escoltar de bon matí la ràdio, on no veig sang i fetge.

Els blocs em donen l’oportunitat de tenir informació i temes “a la carta” com la TV3. Què vull més?

Clar, que si em llegiu estic més que contenta i vull que sapigueu que us llegeixo, encara que no tots alhora!

Toc-toc... hi sou?

diumenge, 4 de gener de 2009

Per reflexionar


Hikikomori: adolescents que decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys. Televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb videojocs són la seva única motivació. Però, tot i aquesta renúncia a la vida, fora, la vida segueix endavant...

Interessant obra per reflexionar, ho dic sobretot, perquè demà us fixeu amb el tipus de regals que rebran els menuts.

Al teatre La villarroel

Més informació a YouTube on hi ha uns reportatges de 30 minuts dignes de veure.