dijous, 27 de setembre del 2012

Cementiri de Sinera i Salvador Espriu

Hi ha indrets a visitar que de vegades ens queden tan a prop que ni se'ns passa pel cap de fer-ho, oblidant la riquesa cultural que tenen. És el cas d'Arenys de Mar.

L'any vinent farà 100 anys del naixement de Salvador Espriu i segurament es faran moltes activitats i homenatges. Ves per on,  aquest cop vaig per endavant i tot!
Diumenge hi va haver excursió a Arenys de Mar, concretament al cementiri de Sinera.  Quan l'agència Deumal viatges va presentar la proposta de visitar-lo,  hi va haver qui va arrufar el nas.  A mi em va semblar perfecte. De seguida  em va venir al cap que gaudiríem d'un diumenge de silenci, però el que no m'imaginava era que tindríem un guia que a part d'acompanyar-nos fos un gran rapsode.  Ens va portar per tots els racons d'aquest idíl·lic cementiri  on s'hi divisa tot el mar. Algú pot pensar:  pel que els hi serveix als moradors...  Però no creieu, el goig no es només per ells sinó per a tots aquells que hi visiten le stombes dels seus éssers estimats o que potser hi cerquen la pau i l'aire de la brisa marina.
No m'estranya que Salvador Espriu hi anés a inspirar-se i ni que hi volgués deixar les seves despulles si s'hi passava tantes hores.  
El guia ens va explicar la història i part de la vida dels seus moradors, històries ben curioses que, tot i canviant de segle, no han perdut vigència.
Si hi aneu,  veureu mausoleus realitzats per escultors catalans com Josep Llimona, Vallmitjana, Marés...

Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol... (prem aquí per seguir llegint)

Sabeu que Espriu només va voler una lloça de marbre blanc, sense ornaments?