dijous, 11 d’octubre del 2012

Poema

Fotografia propietat de Vikipèdia

TRISTOR

Resta immòbil dins un parany de seda.
Immòbil i estesa entre fils coberts de lluenta rosada,
vomita pors i ofega crits en va.
Lligada de braços i cames;  de cor i entranyes,
es sent xuclada pel maleït fil de la mort.

                                                                                           
                                                                                           Núria Sagués©
 

dijous, 27 de setembre del 2012

Cementiri de Sinera i Salvador Espriu

Hi ha indrets a visitar que de vegades ens queden tan a prop que ni se'ns passa pel cap de fer-ho, oblidant la riquesa cultural que tenen. És el cas d'Arenys de Mar.

L'any vinent farà 100 anys del naixement de Salvador Espriu i segurament es faran moltes activitats i homenatges. Ves per on,  aquest cop vaig per endavant i tot!
Diumenge hi va haver excursió a Arenys de Mar, concretament al cementiri de Sinera.  Quan l'agència Deumal viatges va presentar la proposta de visitar-lo,  hi va haver qui va arrufar el nas.  A mi em va semblar perfecte. De seguida  em va venir al cap que gaudiríem d'un diumenge de silenci, però el que no m'imaginava era que tindríem un guia que a part d'acompanyar-nos fos un gran rapsode.  Ens va portar per tots els racons d'aquest idíl·lic cementiri  on s'hi divisa tot el mar. Algú pot pensar:  pel que els hi serveix als moradors...  Però no creieu, el goig no es només per ells sinó per a tots aquells que hi visiten le stombes dels seus éssers estimats o que potser hi cerquen la pau i l'aire de la brisa marina.
No m'estranya que Salvador Espriu hi anés a inspirar-se i ni que hi volgués deixar les seves despulles si s'hi passava tantes hores.  
El guia ens va explicar la història i part de la vida dels seus moradors, històries ben curioses que, tot i canviant de segle, no han perdut vigència.
Si hi aneu,  veureu mausoleus realitzats per escultors catalans com Josep Llimona, Vallmitjana, Marés...

Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol... (prem aquí per seguir llegint)

Sabeu que Espriu només va voler una lloça de marbre blanc, sense ornaments?

divendres, 13 de juliol del 2012

Poema sense nom

 (fotografia Narcís Civil )
Poema sense nom


A vegades quan hi ha bonança,  la vida cau a plom,
esquinça i esgarrapa el tel massa prim de l'última ferida.

El cansament, els anys o el desencís,
fan feixuc sargir de nou la tela mancada de fermesa.

Badant un s'abandona al forat buit,
que teixeix el fil de la reconstrucció.

© Núria Sagués juliol de 2012

dimecres, 23 de maig del 2012

Passejant per la xarxa: LA MINUSFERA

QUÈ ÉS LA MINUSFERA?

L’Anna va ser la persona que em va engrescar a fer el primer bloc i des de les hores ençà, ja en gestiono un bon grapat.

Al primer bloc ja vaig anar veient que seria un calaix de sastre, sempre m’ha agradat guardar coses desordenadament. A peu coix, és un pessic d’això, un pessic d’allò...

El segon, va néixer de la inquietud de millorar l’accessibilitat d’aquet món pel que hem de caminar o rodar i ho vaig fer sota la pregunta: L’accessibilitat progressa adequadament? Amb l’interrogant perquè vaig pensar que deixava una porta oberta a la participació.
Els altres blocs, perquè tinc la sort de que m'apassionen moltes coses i m'agrada compartir-les. 
Tornant a l'accessibilitat (que ja he fugit d'estudi) us diré que seguint el bloc de l’Anna vaig trobar el de’n Quim. Des del bloc d’en Quim vaig entrar en un lloc anomenat la MINISFERA i allà hi vaig trobar el bloc d’en Bep i altres blocaires que vaig seguint gairebé cada dia, també veig que molts van fer el primer intent i ho van deixar.

La curiositat em va portar a fer unes preguntes al Quim perquè m’expliqués com va sorgir la idea de crear o agrupar blocs dins aquesta “petita esfera” i mireu el que va tenir l'amabilitat de contestar-me i que en el seu dia vaig publicar al bloc de l'accessibilitat:

Quan li vaig preguntar quan va sorgir la idea de crear la Minusfera, va dir-me que va ser tot dinant amb un amic, aquí us ho explica ell mateix.

Hum, la flaire del dinar!

Tot dinant va sortir el tema de que jo era seguidor del seu bloc i que de vegades hi havia fet algun comentari. Ell va dir-me; per què no en fas un de bloc, és molt fàcil i senzill, tens coses a dir i és una bona manera de fer-ho. Vaig seguir el seu consell en una nit de dissabte. Vaig perdrem una mica perquè no sempre és senzill entrar en aquestes coses. I així va néixer el meu bloc.
Al dir-ho a amics meus va començar una espècie d’efecte multiplicador i aquí estem.

Vaig veure que hi havia gent que s’agrupava sota noms que acabaven en FERA, blogsfera, penedesfera, girosfera, etc.. i se'm va ocórrer que podíem dir-nos Minusfera. El nom és com tot, no va agradar a tothom. Però quan les opinions ja estaven en dança el nom ja feia dies que corria..

La idea de la MINUSFERA és que tothom digui el que vulgui, sent conscients de que els que ho fem som gent amb alguna discapacitat. Els blocs poden ser del que la gent decideixi, sense cap tipus de condicionant, i tampoc volem condicionar les maneres, les formes ni tant sols el llenguatge; que tothom escrigui amb la llengua que es senti més còmode.

Ah! La Minusfera no té cap propietari. No és de ningú, ni tampoc de cap organització. MIFAS i ASPID n'han impulsat una mica l'idea, però n'estan completament al marge. Han d'estar-hi
Costa que la gent hi participi? N’has fet gaire difusió?

Des de MIFAS van fer un curs per gent que volgués fer blocs. Va tenir bastant d’èxit i van sortir una desena de blocaires. Més tard vàrem fer una segona part, amb deu blocaires més i també la gent de Lleida, la gent d'ASPID van fer el mateix. De tota manera hi ha gent que forma part de la MINUSFERA sense ser-ne massa conscient. Jo els tinc a la llista, sempre que ells han dit que sí. Les persones del sector de la discapacitat som una mica desmanegats i no sempre volem fer pinya. Aquest n’és un exemple.
Hem de fer-ne més difusió, potser s’apuntaria més gent.


Fins on creus que podria arribar la Minusfera? O fins on t’agradaria que arribés?
No ho sé. No en tinc ni idea, no m’ho havia plantejat. Sovint trobo gent que seria magnífica que expliquessin les seves experiències a través d'un bloc. Però en general la gent no vol comprometre’s gaire, no vol saber res de coses que enganxin massa. Suposo que seria fantàstic que la MINUSFERA fos, acabés sent una mica un referent en el món de la discapacitat, que la gent que volgués treure el nas en el nostre gremi tingués present el que diem la gent que més o menys en formen part. Serà el que hagi de ser.

Creus que les persones amb mobilitat reduïda s’impliquen per millorar l’accessibilitat o prefereixen delegar les tasques a les associacions?
Jo diria que la gent amb discapacitat, mobilitat reduïda en general està més mandrosa que mai. Adormida completament. Qui està despert, prefereix fer la guerra pel seu compte, sense tenir massa present l’entorn immediat. Les entitats associatives no tenen la credibilitat dels discapacitats preparats i que van per lliure. Una veritable llàstima. És general i no hi ha gaires excepcions. El sector, amb Internet o sense tenim ganes de molta cridòria però en el fons no tenim contundència. Així ens van les coses. La Minusfera pot ajudar a resoldre aquest problema? No ho sé, veig que la MINUSFERA no ha estat copiada per ningú enlloc. Mala senyal suposo. S’haurà de veure com avancen aquestes coses, però no sóc gaire optimista. Estem en un sector amb massa barraquetes...

Finalment m’agradaria dir que dins de la MINUSFERA hi ha gent que escriu molt bé i que té coses importants a dir. Hi ha mirades diferents, que busquen una mica la complicitat de la resta de la gent. Trenquen en general -tots els seus autors- la llàstima que altres els agradaria que féssim. En general diria que la gent ensenya el que vol ensenyar i ens diu com són i com volen ser. Està bé, Internet és un lloc fantàstic per canviar el món, començant -sovint- per un mateix.

En fi, més informació a
http://minusfera.blogspot.com/

Gràcies Quim per la teva explicació, ja tinc clar que és la MINUSFERA, ja saps que m‘hi vaig apuntar tan aviat com la vaig descobrir.
Espero de tot cor que aquest apunt al bloc serveixi perquè la idea vagi agradant i que cada cop en siguem més.
De moment que sapiguem, no té barreres arquitectòniques, al menys de les que trobem pel carrer.
Qui s'anima?
Avui ho publico aquí Apeucoix, perquè ara més que mai, les discapacitats han d'estar comunicades. Venen temps difícils! 

dimarts, 15 de maig del 2012

Presentació del nou llibre de Vicenç Ambròs i...

Tot i tenint la cama immobilitzada dijous tinc dues cites a les que no puc deixar d'assistir. Dues cites per a mi molt importants:
A les 7 de la tarda coopresento amb la Núria Pujolàs la nova obra literària de Vicenç Ambrós que porta per títol El llac de les ànimes, una policíaca intrigant d'aquelles que t'enganxen.

Res m'agradaria més que comptar amb la vostra presencia! Esteu convidats a la Llibreria La Gralla de Granollers a les 7:00h de la tarda

Després em desplaçaran cap al Bar-Restaurant Milk cafè del carrer de Girona on en Narcís participarà en un XouArt. No sé si encara em quedaran forces perquè tres setmanes de repòs m'han deixat KO.
També hi esteu convidats!!!
 

dilluns, 7 de maig del 2012

Aparaula'm: Didal

(fotografia de Narcís Civil del bloc lalionesa)

Un cop més, aquestes engrescadores iniciatives blocaires que venen de mans de Víctor Pàmies i de Xavier Caballe, aquesta vegada sota el títol Aparaula'm.

La meva paraula és Didal.

Per què didal? Perquè sempre m'ha agradat aquest invent, un estri molt i molt útil ja des de l'antiguetat i perquè si fos formiga no m'importaria fer-lo servir de casa.

No sóc de col·leccions, però hi ha un munt de gent que si que en fa. Si us hi fixeu, a cada racó de món que visiteu en tenen de ben vistosos. Si voleu tafanegeu aquí

dimecres, 18 d’abril del 2012

Presentació del llibre: Els secrets del fisioterapeuta


Un èxit la presentació del fisioterapeuta Lluís Puig a la llibreria La Gralla de Granollers.  Amb el seu saber i carisma característics, va captivar els assistents.  
La presentació va anar  a càrrec de Jordi Sanuy de Granollers (que ­ tot i ser del mateix "poble", no tenia el gust de conèixer)  i  dos companys fisioterapeutes, en Miquel Barbany i en Xavier Berruezo. Tots tres van aportar un toc especial a l'acte, explicant anècdotes viscudes amb  l'autor.

És un llibre que viatja per les parts del cos, respon molts dels meus interrogants i dóna alternatives de forma molt didàctica. El llibre està dividit en tres parts: Cuidem el cos de dalt a baix, Digue'm com treballes i et diré com et pots cuidar i Fem esport fent salut .Una petita joia que sens dubte tindré a la tauleta de nit . 

Ha estat un plaer conèixer en persona al "fisioinquiet" que seguia des de l'any 2009 des del seu bloc. Ha resultat ser el pur retrat de com és a la xarxa. Un professional apassionat per la seva feina,  un gran comunicador i, pel que he vist, una excel·lent persona.

He sortit amb un gran somriure i amb el llibre dedicat!!!

Pels que sou del Vallès Occidental us comunico que avui estarà a Sabadell