L'escriure

Hi ha molta gent que em diu que no saben com puc escriure tant, com puc dur tants blocs i temes al cap.
- No! Els dic jo, si faig poca cosa.
Aquestes preguntes em fan rumiar i penso que estic contenta de tenir els anys que tinc, perquè essent tant activa com sóc, si hagués nascut en aquesta època em diagnosticarien d’hiperactiva i aniria tot el dia dopada per prescripció facultativa. M’agrada però, poder tocar moltes tecles alhora.
La meva visió del món és molt àmplia i hi veig moltes coses per descobrir. No em calen els llargs viatges, en tinc prou amb l’absència de dolor, perquè el gaudi, ve tot sòl amb un somriure i una ploma per escriure.
Escriure, una felicitat petita, com li agrada dir al JM Tibau

Sant Jordi

Un Sant Jordi magnífic, el bon temps ens ha acompanyat aquest any.

Aquí us envio la meva flor. El llibre us l'haureu de compar.

Nosaltres tenim per llegir:

El meu ofici i La maternitat d'Elma.

FER LA PUTA I LA RAMONETA

Avui m'ha cridat l'atenció aquesta frase que m’han enviat els de RodaMots (els vaig descobrir llegint un apunt del bloc de l'Anna).
És una frase que mai no passa de moda. De persones d’aquest tipus me n’he trobat moltes al llarg dels anys, sobretot a la feina. Si en detectes alguna... ben lluny!

De la definició que em donen a Rodamots, us en deixo un tast. Si voleu ampliar-la podeu agafar l’enllaç que us durà al seu web.

FER LA PUTA I LA RAMONETA
Actuar amb duplicitat.

No sabràs mai com pensa ni què es proposa, perquè sap fer la puta i la Ramoneta per tal de quedar bé amb tothom i no comprometre’s.

Molt més que signar llibres

Un any més he estat convidada per la Llibreria Pla de la Calma a signar els meus llibres a la parada que tindrà a la Plaça de l’Església de Cardedeu.

Després de signar també em quedaré a ajudar a la Judith i el seu equip a vendre o embolicar llibres. Us diré un secret... a mi, en realitat, m’hagués agradat ser llibretera. Cada any, durant una jornada, puc jugar a ser-ho.
Si em veniu a veure us faré de venedora però, us heu d’identificar perquè estic tant absorta despatxant que no tinc temps ni d’aixecar el cap.

Us espero!

Què tenen en comú un fadrí-na i un padrí-na?

Aquí us deixo les definicions de l’Enciclopèdia Catalana
padrí –ina
fadrí-ina

Vull dir-vos que he quedat parada quan he llegit a la definició del diccionari que un/a padrí/na contreia l’obligació d’educar cristianament a l'infant apadrinat a falta dels pares.
Creia que els padrins eren com uns tutors legals per si els pares faltaven però, no sabia que ho haguessin de fer sota cap condició religiosa. Cada dia n’aprenc una de nova.

Per cert, us deixo a vosaltres veure que tenen en comú el fadrí-na i el padrí-na.

Mireu-vos aquest vídeo de TV3 està força bé.

Qui és la Judith?

Aquí podreu veure una entrevista que li van fer a la Judith però, us he de dir que és molt més del que ella modestament explica sobre el seu treball.

Per saber qui és la Judith l'heu d’anar a conèixer personalment perquè de fet la Judit, és la JUDITH amb majúscules.

http://www.vimeo.com/3237888

Bacallà amb panses. Bon profit!

Avui tinc mandra de fer les fotografies mentrestant faig el dinar. He vingut a Youtube i m'ha agradat aquest vídeo que us penjo.



I mireu quina Fideuà. Hum!!!

La mirada del noi desconegut

La figura esculpida en pedra d’aquest noi desconegut, al menys per mi, m’ha cridat l’atenció avui. M’hi he acostat per veure si al peu del seu pedestal hi havia quelcom que m’indiques qui era o què hi feia allà però, no hi havia res, ni una dada. L’he mirat de dalt a baix i he observat la seva relaxada postura mirant al cel prop de l’església d’Orrius. Algú sap qui és?