C. M. Horitzó



El Club Horitzó m’ha publicat un relat!!!!

El C. M. Horitzó és una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la promoció i a la divulgació de l’activitat física i l’esport adaptat a les persones amb algun tipus de disminució, sempre amb una finalitat rehabilitadora i no només competitiva. És un club amb molts anys d’experiència i us convido visitar el seu web.

El fet de parlar-vos avui d’això, està relacionat amb una conversa que vaig tenir l’altre dia amb una persona d’una associació de malalts. Em comentava que cada cop és més difícil trobar voluntaris.
És una llàstima, recordo que jo, de joveneta, havia estat voluntària de la Creu Roja (i com jo, una bona colla de joves: noies i nois).
Havíem anat amb la guardiola pel carrer, havíem posat “banderetes” i venut cintes o “banderins” pels cotxes. També recordo, haver anat a fer companyia als avis d’una residència o a canviar llits d’hospital el diumenge al matí...

I, en tinc bons records, tant dels avís que m’explicaven la seva vida, com de l’agraïment de la gent de l’hospital. Em sentia realitzada. Mira per on! I no sabia que significava la paraula avorrir-se.

Ara, llastimosament, si no cobren, la majoria prefereix quedar-se a dormir (hi ha les seves excepcions, però pel meu voltant en conec pocs que facin voluntariat) o, potser és que no se'n fa prou campanyes?
Penso que ha de ser trist, haver d’omplir la vida amb jocs d’ordinadors, amb trucades absurdes als mòbils o fer pseudo esport davant de la pantalla de la TV.

En fi... Ho deixo aquí, cadascú faci la seva reflexió.
__________________

Dono les gràcies al club per publicar-me el relat i per fer-me reflexionar i valorar la tasca que estan fent.

Una forta abraçada

Als blocaires que segueixo



No us estrany veure que ha desaparegut la meva icona de l’apartat dels vostres seguidors. No és pas perquè hagi deixat de seguir-vos perquè estareu dins l’apartat de blocs d’amics o en enllaços que jo mateixa hagi fet.

Ja quan vaig enganxar-me a aquesta moda, no ho tenia clar però ho vaig fer per provar-ho. Ahir una xerradeta amb l’Anna em va fer decidir desfer aquesta opció.
Per què? Doncs perquè no em sembla just. Uns tants i altres tant pocs, o els hi poso tots o no n’hi poso cap, i per aquesta opció m'he decidit.
Blocaires, un segueixo llegint!

El pregó de Joan Asensi Barberà i la Presentació del llibre "Una imatge i dos poetes"



El poeta Joan Asensi transportà ahir els vilatans de Molins de Rei i els amics i amigues que té al Vallès Oriental ─i que vam seguir-lo en línia per la ràdio─, a un món de records, d’emocions, d’amor...

Part de la seva exposició va esser relatada i recitada pel conegut actor i excel·lent rapsode Artur Más Aguado que ho va fer amb tanta cura com si del mateix autor es tractés. He de dir que en alguns moments se m’humitejaren els ulls revivint el que explicava, tot pensant en els meus avis; perquè cada història em recordava la vida dels meus avantpassats que, tot i lluny d’allí, havien tingut experiències paral·leles. Asensi, també elogià el present i, al final, en la seva última poesia reivindicà per a Molins de Rei “el moli i el pont de quinze arcades” al voltant del famós arbre Ginkgo Bilova.

Crec que en Joan ha deixat el llistó molt alt pel pregoner del proper any.

Una abraçada, Joan, de part de la Laura, la Montserrat, en Narcís i meva!

Demà a les 6 de la tarda en el Casal d’Artés hi haurà la presentació del llibre compartit que porta per títol:
UNA IMATGE I DOS POETES dels poetes Joan Asensi Barberà, Montserrat Altarriba i el fotògraf Miquel Viñas.


Joan Asensi Barberà: Pregoner de la 158a Fira de la Candelera de Molins de Rei

Demà divendres 23 de gener de 2009 el reconegut poeta Joan Asensi Barberà serà el Pregoner de la 158a Fira de la Candelera de Molins de Rei.

Vaig conèixer aquest gran poeta molinenc a través d’una bona amiga i mestra meva, la Laura, que em va posar en contacte amb ell. La trajectòria literària de Joan Asensi Barberà és molt llarga i jo, només us en faré una petita pinzellada: ha estat col·laborador durant molt temps a l’emissora de ràdio local, ha obtingut molts premis literaris i en Jocs Florals. En el 1994 obtingué el nomenament de Mestre de Poesia Viva i és l’autor de l’epitafi de l’actriu Margarida Xirgu...

M’ha costat molt esperar fins avui per parlar-vos-en, perquè volia fer-ho just el dia d’avui per anunciar-vos que si voleu demà podreu escoltar el seu Pregó a través de la ràdio de Molins de Rei (91.2) a les 9 del vespre.

Us deixaré aquí només dos dels seus reculls poètics:
Amb el fruit de les paraules
Quan el silenci em parla

Us aniré ampliant la seva obra i també el lloc i l'hora de la propera presentació que farà diumenge d’un magnífic llibre que ha publicat amb altres autors.
Avui però, no us avenço res més!

Joan, demà estaré connectada a Internet escoltant el teu Pregó i des d’aquí t’envio la meva felicitació.

"Som ànimes i anem de cos en cos"

Avui he llegit al el Periódico l’entrevista que Gaspar Hernàndez li fa a Brian Weiss. Psiquiatre especialista en teràpia regressiva on diu que el Dr. Brian atén gairebé 4000 pacients als Estats Units.
Aquest any ha estat convidat al III Fòrum de l’excel·lència a Barcelona junt amb Àlex Rovira i Janet Bray Attwood.
Tot plegat m’ha cridat l’atenció, tot i que em cansa pensar que potser no tinc repòs. Serà l’edat?

Vosaltres havíeu sentir a dir als avis: val més creure-ho que anar-ho a veure? Per si de cas, el proper cop m'hi miraré a l'hora d'encarregar el vestit de carn i os.

De moment a mi el que m’ajuda a trobar la felicitat (o millor dit les petites felicitats com li agrada dir a JM Tubau que escriu tenim un racó dalt del món), entre d’altres coses, és un bon plat de mongetes del ganxet i un tall de cansalada viada. Digueu-me superficial però, hum!

Em llegeix algú?

Toc-toc... seria l'onomatopeia que faria servir per trucar la porta d’un bloc. Al meu sé que de tant en tant hi passen visites perquè m’hi deixen algun comentari i m’alegra el dia.

No entraré en la qüestió de si em llegeix algú o no, de si escric ni el perquè o per a qui ho faig. Altres blocs toquen el tema i cadascú té els seus motius.

Penso que és molt agradable visitar i llegir els blocs d’amics o coneguts que has o t’han enllaçat, i passejar per la varietat de temes que toquem uns i altres.

Gaudeixo molt més llegint blocs, que llegint la premsa, sobretot perquè puc triar el tema que em motiva aquest dia en concret. Estic una mica tipa de que tots els diaris posin gairebé tots els titulars iguals, que el tema sigui comú i que hagi de llegir tantes i tantes desgràcies de cop. Per estar informada prefereixo escoltar de bon matí la ràdio, on no veig sang i fetge.

Els blocs em donen l’oportunitat de tenir informació i temes “a la carta” com la TV3. Què vull més?

Clar, que si em llegiu estic més que contenta i vull que sapigueu que us llegeixo, encara que no tots alhora!

Toc-toc... hi sou?

Per reflexionar


Hikikomori: adolescents que decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys. Televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb videojocs són la seva única motivació. Però, tot i aquesta renúncia a la vida, fora, la vida segueix endavant...

Interessant obra per reflexionar, ho dic sobretot, perquè demà us fixeu amb el tipus de regals que rebran els menuts.

Al teatre La villarroel

Més informació a YouTube on hi ha uns reportatges de 30 minuts dignes de veure.

El tortell de Reis

A Viquipèdia hi he trobat la història del tortell de Reis i us deixo l’enllaç.
La veritat és que a mi particularment m’encanta aquest tortell. M’agrada especialment el seu massapà tou tan diferent del massapà dels torrons.



En Xavier Canal en el programa Cuines de TV3 ensenya a fer el tortell.

He pogut llegir en el bloc d’un forner de Segovia, en Jesús Martín, que explica que ha perillat el tortell pel fet de que porta al seu interior una figureta. De segur que hi trobaran una solució o potser hauré d’aprendre a fer-lo, no estic disposada a no menjar-lo.

Ja l’espero!