Joan Baptiste Humet: el meu petit homenatge


Fotografia del seu web oficial

M’hagués agradat que el meu post número 100 hagués estat una notícia alegre però, les coses són com són i crec que Joan Baptiste Humet es mereix ser portada ara d'aquest modest bloc.

Humet va ser el meu ídol durant anys, amb la seva cançó Gemma, amb la que em sentia plenament identificada i me la sabia de cap a peus.
Quants cops la varem cantar junts! Jo seguin-te escoltant el teu disc de vinil. I de segur a quantes flors vas donar perfum aquells temps.

Quines coses té la vida... Vaig poder parlar per telèfon amb la verdadera “Gemma” la seva germana, ara deu fer tres anys. Ella també fa molt poc temps va deixar-nos, de segur que ara es reuniran de nou.

Una forta abraçada Gemma i una forta abraçada Joan Baptiste per haver-me fet sentir flor quan més ho necessitava.

Us deixo un fragment de la seva cançó
Gemma

No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma, guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors,
guaita les flors i no caminen
i tu ets la mes bonica...

7 comentaris:

anna ha dit...

Sembla ben bé com si s'haguessin posat d'acord en Joan Baptista i en Mikel per deixar orfes a bascos i catalans. A mi en Joan Baptista no m'ha arribat mai gaire, però en Laboa sí, per això l'he triat a ell pel meu post.

Narcís ha dit...

També recordo aquells temps, Gemma ha estat sempre la cançó que més m’ha agradat de Joan baptista Humet.
A ell no l’he arribat a conèixer, només per les seves cançons, a la Gemma sí que la vaig conèixer, una dona plena d’una gran sensibilitat.
M’uneixo al teu homenatge tant al Joan com a la Gemma.

A peu coix ha dit...

Tens raó Anna. Vaja unes notícies però és llei de vida.
De Miquel no en conec cap canço tret de la que has posat i d'alguna altre que vas fer. Si mal no recordo oi?

A peu coix ha dit...

Voia dir Mikel

Anònim ha dit...

Acabo de llegir al diari aquest trist esdeveniment, i he pensat en tu, perquè tu me'l vas fer recordar no fa gaire temps en un treball que et vaig fer a on hi vaig inclòure la cançó "Gemma". Quan he obert l'ordinador, he vist la teva invitació al teu blog,
hi he entrat,i vull sumar-me al teu homentge. Salut!! Toni

Anònim ha dit...

Sí, deixa tristesa a l'aire la pèrdua de persones com en Joan Baptiste Humet i en mikel Laboa, gent íntegra, amb les idees clares, capaços de fer pais sense fer escarafalls explicant-nos com són les coses del cada dia.
Núria, la teva sensibilitat ens obre també moltes portes, gràcies per tanta idea i tant de sentiment ordenat.
judith

A peu coix ha dit...

Gràcies Toni, gràcies Judith per seguir llegint les meves dèries.
Ui, Judith que em fas posar vermella!