dimecres, 21 de gener del 2009

Em llegeix algú?

Toc-toc... seria l'onomatopeia que faria servir per trucar la porta d’un bloc. Al meu sé que de tant en tant hi passen visites perquè m’hi deixen algun comentari i m’alegra el dia.

No entraré en la qüestió de si em llegeix algú o no, de si escric ni el perquè o per a qui ho faig. Altres blocs toquen el tema i cadascú té els seus motius.

Penso que és molt agradable visitar i llegir els blocs d’amics o coneguts que has o t’han enllaçat, i passejar per la varietat de temes que toquem uns i altres.

Gaudeixo molt més llegint blocs, que llegint la premsa, sobretot perquè puc triar el tema que em motiva aquest dia en concret. Estic una mica tipa de que tots els diaris posin gairebé tots els titulars iguals, que el tema sigui comú i que hagi de llegir tantes i tantes desgràcies de cop. Per estar informada prefereixo escoltar de bon matí la ràdio, on no veig sang i fetge.

Els blocs em donen l’oportunitat de tenir informació i temes “a la carta” com la TV3. Què vull més?

Clar, que si em llegiu estic més que contenta i vull que sapigueu que us llegeixo, encara que no tots alhora!

Toc-toc... hi sou?

5 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

És un dels temes recurrents de la catosfera, Núria. Per a què escric? Per a qui escric?

Recordo haver fet un article sobre les audiències no fa gaire temps. I cadascú te'n dirà coses diferents, segons la seva experiència i segons les seves inquietuds.

Tens coses que vols explicar? Doncs endavant i no t'hi capfiquis.

Hi ha molta gent que no té ni tan sols comptador de visites al blog, n'hi ha que no permeten els comentaris. Entre poc i massa hi ha tot un ventall de possibilitats.

Jesús M. Tibau ha dit...

Qui hi ha?

Sí, estem aquí.
A mi també m'agrada visitar molts blogs, pessigar aquií i allà, i comentar alguna cosa, compartir

Anònim ha dit...

Jo et llegeixo! I tant que sí! A mi també m'agrada seguir el que escriuen es amics als seus blocs... i que consti que aquests dies que no has escrit gaire, t'he trobat a faltar.
Petonets.

Anònim ha dit...

Núria et segueixo, i molt d'aprop!

Crec que lo veritablement important és escriure per un mateix. Si despres als altres els agrada... Redeu Perfecte!

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Oh!!!!
Estic bocabadada.
Una abraçada a tots blocaires i gràcies per llegir-me.
Us diré que ara, ja gairebé em sento tant popular com en "Bisbal", he, he.