Hi ha indrets a visitar que de vegades ens queden
tan a prop que ni se'ns passa pel cap de fer-ho, oblidant la riquesa cultural
que tenen. És el cas d'Arenys de Mar.
L'any vinent farà 100 anys del naixement de
Salvador Espriu i segurament es faran moltes activitats i homenatges. Ves per
on, aquest cop vaig per endavant i tot!
Diumenge hi va haver excursió a Arenys de Mar,
concretament al cementiri de Sinera. Quan l'agència Deumal viatges va presentar la
proposta de visitar-lo, hi va haver qui
va arrufar el nas. A mi em va semblar perfecte.
De seguida em va venir al cap que
gaudiríem d'un diumenge de silenci, però el que no m'imaginava era que tindríem
un guia que a part d'acompanyar-nos fos un gran rapsode. Ens va portar per tots els racons d'aquest
idíl·lic cementiri on s'hi divisa tot el
mar. Algú pot pensar: pel que els hi
serveix als moradors... Però no creieu,
el goig no es només per ells sinó per a tots aquells que hi visiten le stombes dels seus éssers estimats o que potser
hi cerquen la pau i l'aire de la brisa marina.
No m'estranya que Salvador Espriu hi anés a
inspirar-se i ni que hi volgués deixar les seves despulles si s'hi passava
tantes hores.
El guia ens va explicar la història i part de la vida dels seus moradors, històries ben curioses que, tot i canviant de segle, no han perdut vigència.
El guia ens va explicar la història i part de la vida dels seus moradors, històries ben curioses que, tot i canviant de segle, no han perdut vigència.
Si hi aneu, veureu mausoleus realitzats per escultors
catalans com Josep Llimona, Vallmitjana, Marés...
Cementiri de Sinera
Quina petita
pàtria
encercla el
cementiri!
Aquesta mar,
Sinera,
turons de
pins i vinya,
pols de
rials. No estimo
res més,
excepte l'ombra
viatgera
d'un núvol... (prem aquí per seguir llegint)
Sabeu que Espriu només va voler una lloça de marbre blanc, sense ornaments?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada