dimarts, 9 de juny del 2020

Descans



Petites espurnes passejant pel teclat: poema

Descans

Estirada a la riba de la platja escolto,
el vent que passeja les boires
com cotons de caramel.
La mar gronxa l'aigua fresca
que pentina sota els meus peus.
Lliris blancs damunt el pit
em fan acaronar el cel.
Gronxa'm, gronxa'm,
que ja he aclucat els ulls.

Núria Sagués