dijous, 11 de juny de 2020

Juliol

Enguany, estic fent un recull de dones catalanes poetesses, filòsofes, cantants i pintores que, per un motiu o un altre, m'han captat l'atenció, bé sigui pel moment en el qual han viscut o per la vida que han portat. Mitjançant la seva obra, algunes han plasmat la repressió que han patit i pateixen les dones al llarg de la història.

Avui penjaré un poema de Caterina Albert (Víctor Català), que potser no és que sigui el més representatiu de la seva obra, però que m'ha semblat potent.

El Cant dels mesos (1901): Juliol
Juliol roent, roent,
ubriac de llum i de vida;
Juliol roent, roent,
passa corrent!

Portes el deliri als ulls
i en la sang les foguerades;
portes el deliri als ulls
i tot tu bulls!

Deixaràs els camps rostits
i escaldades les parpelles;
deixaràs els camps rostits
i els esprits entenebrits.

Ton deliri destructor
ofega en son si la vida;
ton deliri destructor
crida a la mort,
que mai fa el sord.

 No t'estimo, Juliol,
lasciu com una bagassa;
no t'estimo, Juliol,
roent d'un sol,
erm de consol.

Juliol roent, roent,
ubriac de llum i de vida;
Juliol roent, roent,
passa corrent,

passa corrent!


2 comentaris:

La nena trista ha dit...

Potent com la vida i obra de la Caterina. Gr6per portar-nos-la

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Gràcies per la visita i comentari al meu blog.
Tens raó, és potent i per això l'he triat. Si el recites en veu altra, et transmet el seu coratge.