dilluns, 22 de juny de 2020

El vestit vell


Poema de Joana Raspall

Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m'ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.
Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l'acord real.
El vestit vell m'estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m'encomana.
Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.
Sota la pell del meu antic robatge
soc viva, malgrat tot, i soc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.