diumenge, 25 d’octubre del 2009

La Castanyada

Amb certa tristor veig allunyar-se cada cop més a la castanyada de les nostres vides, al seu lloc unes carbasses foradades envaeixen els aparadors de les botigues. Què bonics els colors amb els que els vestien! El groc i el marró de les fulles de tardor acompanyats amb cistells de castanyes, moniatos i safates de panellets.
M'adono que sigil·losament aquestes carotes es mengen les tradicions...
En arribar a casa m'he posat a torrar quatre castanyes per entrenar-me per cel·lebrar, la castanyada com cada any.

5 comentaris:

Narcís ha dit...

Aquestes castanyes fan molt bona cara
Umm!!!!!!

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Vaja, ja les has vist!!

Anònim ha dit...

Sospito que no te les has menjades totes tu, Núria! jeje
Realment, fan molt bona pinta. Què bones són les castanyes torrades!

ELS PEIXOS ha dit...

Jo crec que fa un temps , ja no n´hi havia cap de castanyera però ara , fa uns anys n´hi torner haver unes quantes. Jo ni vist a 2 o 3 llocs , no van vestides de castanyeres però torren castanyes i venen moniatos cuits.Però el temps no acompanya.
Si vols , segurament que tot el mes de novembre ni auran.L´any pasat ni havia una a la garrida , aquest any encara no li vista, però si que ni ha una a la rambla Catalunya , si vols veural.la .
Aquestesb tradicions tenim que apoiyarles..
Una abrasada maca.

Florenci Salesas ha dit...

Aquest any hem celeberat la castanyada, ma mare, els meus fills, la meva senyora i una amiga d'Sri Lanka (una noia encantadora, que no entén ni un borral de la nostra llengua però que en una setmana va fer un curset accelerat)! Res de Halloween i tots ens ho hem passat molt i molt bé, inclosa l'srilankesa (i això que jo vaig cremar tot de castanyes, com un sabatot!).

L'endemà, visita al cementiri i tot el que cal fer.