dimarts, 24 d’octubre del 2017

Més enllà de l'univers

Viure literalment a peu coix permet tenir altra perspectiva de la vida, és com aquell que la sap veure més allà del blanc i negre. 

Vol dir que en cada salt que dóna el dia, el cos se t'adapta a la vida com una molla, que tu pots tibar o relaxar.

Avui, potser salto baix però, segurament demà ho faré un xic més alt. En definitiva, l'alçada no es el més important, sinó el fet de seguir saltant: un, dos, tres..., els que calguin, els que vulgui o el que pugui. El cas es fer-ho. 

La ment és la que molts cop aconsegueix arribar a fites molt més altes; com quan érem petits i, els pares ens preguntaven: fins on m'estimes?  
Quan els volíem donar resposta se'ns omplia la boca de cop, mentrestant el cervell volava fins al punt més alt, més i tot que l'imaginable i estiràvem la mirada a l'infinit i esclatàvem : fins el cel, fins les estrelles, fins l'univers... i ens semblava poc!

Viure literalment a peu coix, vol dir en definitiva agafar-se la vida a petits espais de gaudi i anar fent sempre un pas endavant, estimant cada instant per petit o feixuc que sigui fins més allà de l'univers, fins el lloc on hi ha l'amor