diumenge, 15 d’octubre del 2017

Pau


Aquest matí he cercat racons tranquils i he recuperat un poema que vaig escriure al 2012

PAU

Hi ha moments,
potser instants,
on el temps es trenca
i acarona el silenci.

És aquí,
on em submergeixo
entre mars de cotó fluix
movent lentament els braços.

De blau i de blanc
queden els passadissos
que m'envolten
i el no res,
ni mou els meus cabells.

És cap allà,
per on faig camí
amb suau vaivé,
tancant i obrint les pestanyes
per no perdrem ni un instant.