El carrer dels Especiers
Seguint amb la meva tasca de fotografiar, visitar i —si pot ser— saber una mica de l’origen del nom dels carrers, avui us presento aquests dos.
El carrer dels Especiers el vaig poder recórrer d’un costat a l’altre, però us he de confessar que del Garrofer, només en vaig fer la punteta del començament, just com qui diu per fer la fotografia de la cruïlla, ja que enfilava turonet amunt i queia un sol de justícia.
Pel que vaig veient —i com molts de vosaltres ja sabeu—, la majoria d’aquests noms vénen de les activitats que s’hi feien o pel cognom d’alguns dels propietaris de les cases que hi havia.
El carrer dels Especiers està al bell mig de Sant Feliu de Guíxols; és un carrer que baixa des de davant mateix de l’antic hospital —del qual també us en parlaré—, en perpendicular cap a la platja, i passa pel costat del Mercat Municipal, diàriament animat per parades de fruita i de flors.
Segons el llibre de la Biblioteca Municipal de Sant Feliu de Guíxols, anomenat Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931, de Gerard Bussot, que us recomano si voleu aprofundir en aquest tema, l’autor comenta, entre altres coses, que la definició d’Especiers fa clara referència als comerciants d’espècies al detall que negociaven amb pebre negre, gingebre i canyella d’origen oriental —productes només a l’abast de famílies benestants—; i que la resta de ciutadans les substituïen per les espècies anomenades “de pobre”, com el fonoll, el romaní...
Us proposo que tanqueu els ulls amb mi i que us imagineu un carrer sense asfaltar, amb poques cases, amb tota una renglera de paradetes amb bosses d’espècies amb una bona colla colors, sobretot l’ocre. El vent juga amb l’aroma que desprenen i la fa ballar per finestres i portals. Hum!
Quin goig!
Seguint amb la meva tasca de fotografiar, visitar i —si pot ser— saber una mica de l’origen del nom dels carrers, avui us presento aquests dos.
El carrer dels Especiers el vaig poder recórrer d’un costat a l’altre, però us he de confessar que del Garrofer, només en vaig fer la punteta del començament, just com qui diu per fer la fotografia de la cruïlla, ja que enfilava turonet amunt i queia un sol de justícia.
Pel que vaig veient —i com molts de vosaltres ja sabeu—, la majoria d’aquests noms vénen de les activitats que s’hi feien o pel cognom d’alguns dels propietaris de les cases que hi havia.
El carrer dels Especiers està al bell mig de Sant Feliu de Guíxols; és un carrer que baixa des de davant mateix de l’antic hospital —del qual també us en parlaré—, en perpendicular cap a la platja, i passa pel costat del Mercat Municipal, diàriament animat per parades de fruita i de flors.
Segons el llibre de la Biblioteca Municipal de Sant Feliu de Guíxols, anomenat Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931, de Gerard Bussot, que us recomano si voleu aprofundir en aquest tema, l’autor comenta, entre altres coses, que la definició d’Especiers fa clara referència als comerciants d’espècies al detall que negociaven amb pebre negre, gingebre i canyella d’origen oriental —productes només a l’abast de famílies benestants—; i que la resta de ciutadans les substituïen per les espècies anomenades “de pobre”, com el fonoll, el romaní...
Us proposo que tanqueu els ulls amb mi i que us imagineu un carrer sense asfaltar, amb poques cases, amb tota una renglera de paradetes amb bosses d’espècies amb una bona colla colors, sobretot l’ocre. El vent juga amb l’aroma que desprenen i la fa ballar per finestres i portals. Hum!
Quin goig!
He passat bastants cops per aquest carrer aquest estiu, i cada dia hi he fet descobertes: una porta vella, una finestra amb un guarnit peculiar, un picaporta original...
Si hi aneu, veureu que al capdamunt del carrer, prop de l’antic hospital, a terra hi ha uns vidres que permeten observar un tros de l’antic carrer, ensorrat al menys un metre de l’actual.
El carrer del Garrofer
El nom d’aquest carrer em va cridar l’atenció ràpidament, no sé si per la frase que solem dir de “guanyar-se les garrofes”.
Recordo que, de molt jove, vaig preguntar a casa per què la feien servir tant aquesta frase i quin era el seu origen. Em van dir que la feien servir perquè abans i després de la guerra les garrofes servien per alimentar el bestiar, però que durant la guerra anaven molt buscades per fer-ne farina per menjar.
Tornem al carrer. Segons sembla, antigament hi havia un gran garrofer la qual cosa no s’ha pogut documentar, així com tampoc la que diu que potser en aquest carrer hi havia algun comerciant que tenia un magatzem de garrofes. El llibre esmentat diu que la primera hipòtesi, pel que sembla, és la que té més consistència.
Se m’ha girat molta feina!
Quan torni a Sant Feliu de Guíxols, he d’anar a parlar amb els veïns. És que amb tants pocs dies no he donat l’abast.
Qui de Sant Feliu de Guíxols vol fer alguna aportació sobre aquest tema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada