Un poema


Aquest poema el vaig escriure el mes de maig d’aquest any. Avui me l’han comentat al portal de Relats en Català, on el tinc publicat. Us l’escric al bloc.


Adéu

Què puc dir, si només és esbós
damunt del llençol de fonedisses
melodies del teu violoncel
i de petons sense passió.

Què puc dir, si voldria esborrar
cada instant de xafogor dels nostres cossos
i aquell punt en blanc
que s’ha fet gran al sostre
mentre fem l’amor.

Què puc dir, si les nostres orenetes
han emprès el vol empeses
per la gelor i el fred del desencís.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Magnífic el poema, Núria!
Maria Rosa