Ahir vaig quedar sorpresa quan l’Anna em va dir que seguia amb interès el relat de La muda que, en un principi, vaig dir que aniria publicant per capítols. La veritat és que Víctor Pàmies ja em va animar el mateix dia que vaig inserir la idea al bloc, però vaig penjar dos capítols i, al cap de pocs dies, vaig retirar el segon perquè creia que podria saturar la paciència dels meus amics o lectors.
Certament, estic bocabadada i contenta; tinc seguidors a part dels meus amics!
Després de dubtar de fer-ho o no, fa poc més de quinze dies vaig penjar el meu perfil al bloc i, sorpresa!, en aquest temps l’han visitat fins al dia d’avui 120 persones.
Així que per al Víctor i l’Anna m’animo a tornar a penjar el relat. No sé si el posaré sencer al web i aquí al bloc hi faré un enllaç; ja veurem. En tot cas, gràcies per animar-me.
Certament, estic bocabadada i contenta; tinc seguidors a part dels meus amics!
Després de dubtar de fer-ho o no, fa poc més de quinze dies vaig penjar el meu perfil al bloc i, sorpresa!, en aquest temps l’han visitat fins al dia d’avui 120 persones.
Així que per al Víctor i l’Anna m’animo a tornar a penjar el relat. No sé si el posaré sencer al web i aquí al bloc hi faré un enllaç; ja veurem. En tot cas, gràcies per animar-me.
1 comentari:
Ui, què vol dir això? Que ens pensaves deixar amb la mel als llavis?
Ah, no! Això sí que no, eh? T'hem deixat fer vacances i prou. :-)
Publica un comentari a l'entrada