Petites espurnes passejant pel teclat: poema
Descans
Descans
el vent que passeja les boires
com cotons de caramel.
La mar gronxa
l'aigua fresca
que pentina sota els
meus peus.
Lliris blancs damunt
el pit
em fan acaronar el
cel.
Gronxa'm,
gronxa'm,
que ja he aclucat
els ulls.
Núria Sagués
Núria Sagués
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada