(imatge propietat de Xtec.cat)
Des de la pròpia
pell de supervivent d'un d'aquests estralls mundials, avui he recordat un
fragment del meu conte La xarranca,
on la protagonista imagina com va ser envaïda una nit quan era infant. Ho
explica des del record d'una nena d'uns vuit anys, a qui li va tocar viure en
una època dictatorial, en la qual la religió i la por al pecat marcaven les
seves vides i les peculiaritats havien de ser amagades.
Així ho relata: una espessa boira negra s'estengué durant la
nit. recobrí les cases. Entrà per les escletxes de portes i finestres de les
llars no senyalades. Cercava els fràgils cossos dels nens...
Les seqüeles d'aquella
plaga perduren encara avui en alguns supervivents: greus afectacions
neurològiques, insuficiències respiratòries
i un munt de cossos malmesos amb paràlisis i coixeses... Durant anys aquest col·lectiu
ha estat ignorat i si algun cop ha alçat la veu, gairebé a ningú li ha importat.
Què m'ha portat
avui fins aquí? Per què remoure boires negres seixanta sis anys després? Doncs
perquè sembla que la història es repeteix, però aquest cop engoleix els cossos fràgils
dels més grans, d'entre els quals queden ja pocs supervivents d'aquella
negligència.
Mateix procés a
nivell invasiu? Mateixa trampa estadística? Mateixa política?
Seixanta sis anys
després poc hem après i ara menys, perquè hi ha una gran càrrega deshumanitzadora,
a voltes tan forta com la del propi virus. Es palpa al carrer, amb la superioritat
d'alguns, éssers immunes a l'empatia i a les mesures preventives. Son els de l'aparta't tu si no t'agrada; els
del Jo i només Jo. Els reconeixereu amb les mascaretes al canell o embolcallant
el coll, o senzillament sense res, fumant o parlant pel mòbil. Sabent-se hereus
de l'espècie humana, ja no els cal guardar cap tipus de distància.
Cap rancúnia cap
a ells, només llàstima. Malauradament, crec que potser tot el que es veu per fora,
és tot el que tenen dins.
Guardem-nos de
les estadístiques i fem servir el sentit comú, que l'experiència dels nostres
avantpassats ens serveixi.
Per acabar us
deixo aquesta dita: hi ha mentides,
grans mentides i estadístiques!
Salut a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada