(Imatge d'internet. Propietat de l'autor/a)
El meu apunt
d'avui, més que unes reflexions, són unes preguntes i per tant he deixat la
meva reflexió a l'aire. Estic gairebé segura que molts també us les haureu fet
algun cop i que n'haureu tret les vostres conclusions.
Se m'ha acudit preguntar-me
si els usuaris de les xarxes socials que no les fem servir per a ús promocional
professional som en realitat els exhibicionistes del segle XXI, tirem cap a un narcisisme modern o som una amalgama de tot
plegat.
Ja sabeu que
m'agrada consultar el diccionari. Les seves definicions sempre ens donen ja un
bon fil per estirar:
-Exhibicionisme:
-Desig persistent i excessiu d'exhibir-se; tendència patològica a mostrar els
propis genitals en públic.
Què recordem dels
exhibicionistes del segle passat? Recordo que al meu carrer hi havia un home
que tothom temia, els grans perquè havien de vigilar els petits i els petits
perquè érem advertits de que si veien de lluny el senyor Pere, fugíssim
corrents. Poc que ho enteníem, però ho fèiem.
Ens deien que el tal
senyor Pere era inofensiu, però que patia una "malaltia" que li feia
fer coses estranyes. Crec que més que por, això ens intrigava.
Aquí deixo la
meva pregunta: Què preferiria ara aquest senyor, Intagram o facebook? Creieu
que hi ha gaires diferències entre abans i ara a l'hora d'exhibir-se en públic
o només el mitjà per a fer-ho?
I dit això, els
que assíduament escrivim en un blog les nostres reflexions, els nostres poemes...
Som també, en certa manera, exhibicionistes d'emocions?
Anem altre cop a
consultar el diccionari.
-Narcisisme: -Admiració
excessiva i exagerada que sent una persona en vers ella mateixa
Equiliqua!
Tanmateix semblen dues actituds ben diferents, però no hi haurà, ni per petit
que sigui, algun punt en comú entre elles?
Si abans hem dit
que de qui s'exhibeix o ensenya els seus atributs se'n diu exhibicionista, no
podria ben ser que actualment els que ens despullem l'interior davant les xarxes
en forma de blog, no som alhora narcisistes i un xic exhibicionistes, ja que
per mitjà de les nostres lletres ens agradem fins el punt de reflectir-nos en
el gran mirall universal?
2 comentaris:
Moltes vegades m'he fet les mateixes preguntes respecte al bloc. Perquè escrivim? Per què ens despullem? Segur que és una necessitat "narcisista" o exhibicionista? Podria ser, n'hi deu haver una part d'això. També és una manera de parlar amb tu mateixa, i d'expressar-te i de voler compartir sensacions i pensament. No ho veus així?
Gràcies Núria per la teva visita i per deixar el comentari. Crec que tens raó i que hi ha una bona part de compartir.
Publica un comentari a l'entrada