(imatge d'internet, propietat del seu autor)
El meu cap sempre
balla,
en el meu cap sempre
hi balla de tot,
hi balla tothom, hi
balles tú.
Hi ballo amb un
cos sencer imaginari,
sense escletxes, sense
traves,
des de la pell
als sentiments.
En aquest cos tan
meu,
en soc mestressa
del ritme i el compàs.
El meu cap sempre
balla,
hi balla la mar brava,
l'onada arrissada,
el plor sanglotat
i la calitja enfebrada.
En aquest cos tan
meu hi balla la calma,
i el so de l'onada
dolça de matinada.
El meu cap sempre
balla,
descalç i lliure
dins d'ell mateix.
© Núria Sagués
4 comentaris:
És preciós Núri, sempre superant tots els entrebancs ets una persona admirable, una forta abraçada i un petonàs, no canviïs mai. Montse 😘😘😘
M'agrada
Gràcies Núria, a mi m'agrada viatjar entre les descripcions de les teves caminades.
Gràcies Montse, m'ha fet feliç la teva visita al blog. Una abraçada virtual!
Publica un comentari a l'entrada