L' envelliment
Penso, segurament com molts, que l’edat de la persona no està en relació amb la que consta a la partida de naixement.
Però sí que cadascú porta el seu propi rellotge; és clar que no serà el mateix veure l’hora des de la perspectiva d’un Rolex —i no m’agrada dir marques— que la que es vegi en un rellotge sense marca. Senzillament, perquè el que tingui “la sort” de dur el de marca podrà dur segurament una vida laboral molt diferent.
La feina i la qualitat de vida crec que sí que determinen part de l’envelliment. No és el mateix, ni de bon tros, fer de pagès o anar a pic i pala, que estar assegut en una oficina vuit hores.
Si no recordo malament, quan vaig fer la carrera ja vaig estudiar l’envelliment, el perquè i el com; però aquest no és la mena d’envelliment que em porta a reflexionar sobre el tema avui.
Tampoc no puc allargar-me aquí al bloc, on els escrits solen ser curts. El tema pot donar molt de si.
Ara se m’acut que compartir experiències amb els més grans pot ser una manera de no envellir per dins. Una altra manera pot ser fer orelles sordes a totes aquestes campanyes publicitàries (sobretot abans i després de l'estiu) de cossos déus. De segur que vosaltres pensareu en un munt.
M’entristeix que la vellesa, que sempre he vist a casa com a natural, es vagi convertint en una malaltia. Perquè així sembla; si no, fixeu-vos-hi bé i reflexioneu- hi. Mireu la televisió o la premsa: hi ha un munt de productes que diuen que endarrereixen l’envelliment! I si anem més lluny, experiments i més experiments; això sense comptar amb els de clíniques d’estètica que proliferen arreu.
No hi deu haver ningú a qui li agradi envellir; però abans es veia com un procés natural. Recordeu els nostres avis quina percepció tan diferent en tenien.
Potser ens cal cuidar més l’interior —al qual no li calen potingues— amb autoestima i acceptació o el que més li convingui a cadascú. Cada etapa deu tenir les seves coses bones, no? Veig clar que no m’agrada que m’aclaparin!
Mentiria si digués que no hi penso, en la vellesa, però treballo el tema. Aquí us deixo tots aquests interrogants que m’han vingut al cap:
Fa por la vellesa? I si en fa, a què és degut:
- Al canvi fisiològic? Com per exemple, a no tenir arrugues, no fer ulleres, no tenir papada?
- A no tenir èxit, a no ser el centre d’atenció?
- A la soledad?
- A ser una càrrega?...
En fi..., coses meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada