Per a tu Maria Rosa


Avui 24 de setembre de 2008.

ESTENC LA MÀ

Estenc la mà i no hi ets.

Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol

5 comentaris:

Helena Arumi ha dit...

quanta bellesa en un grapat de mots, per lloar l'absència d'un ésser estimat que continua viu en els versos d'un gran poeta.

petons estimada!

A peu coix ha dit...

Hola, guapa! Benvinguda.

Tens molta raó. Què millor que el poema d'un mestre per dir-li adéu a una gran amiga.

Anònim ha dit...

Gràcies! El poema és preciós i és del tot cert... "en mi mateixa hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc".
Un petó!

Xaman ha dit...

Núria no sé que dir-te. M'he quedat sense paraules enfront de l'inmensitat dels sentiments que expressa aquest poema.
Tal volta dir-te gràcies. Simplement.
Una forta aferrada pel coll de Josep-Keops el beduí que va fent camí

Xaman ha dit...

Núria, gràcies per aquest poema tan maco que expressa tants de sentiments- No tinc paraules a afegir

Gràcies

T'envio una forta aferrada pel coll

Josep-Keops el beduí que va fent camí