Avui parlaré de...

l’autopublicitat

Hi haurà qui, al veure que al bloc hi he posat el meu cartell fent publicitat dels meus dos llibres, pensarà.., De fet, no sé que pensarà, algú potser creurà que no és el lloc adient, que el bloc és per fer propaganda a altres escriptors.., hi haurà, qui potser ni s’hi fixarà.
No sé de quins sou vosaltres.

El meu bloc és un petit espai elàstic, s’adapta a les meves necessitats, a les meves inquietuds i també perquè no, a exposar i compartir el que m’agrada o estimo.

Qui pot estimar més a les seves obres que el propi autor? Si jo no cregués en elles, quin valor tindrien? No tindria cap sentit haver-les publicat, haver-les deixat volar d’aquell calaix de sastre que tenim tots els lletraferits.

Els que no tenim la sort haver caigut en gràcia a una gran editorial, que hagi fet del seu llibre un “betseller” ens hem d’espavilar si volem donar a conèixer la nostra feina.

Estic orgullosa dels meus llibres, de la gent que els ha llegit i ha fet mans i mànigues per aconseguir el meu correu electrònic (abans que tingués bloc) per donar-me el seu parer.

Estic contenta quan em trobo alguna persona del poble que m’ha llegit i em diu:
─ Noia, que "maco"! No l’he pogut deixar fins acabar-lo.

I llavors, jo hi poso cullerada i els explico fil per randa com va néixer, amb aquella cara de mare primípara i, sóc feliç compartint aquell moment.

Au! Ja us deixo...